Un altre cop mil gràcies al Jesus per la dinamització creativa que provoca, i també per la recent publicació del llibre Totes les sortides dignes en el que també he participat.
Aquí podeu llegir altres propostes.
Just sortia el primer raig de sol, les set i deu minuts i en Martí pujava pel carrer major.
Amb el cap alt i el posat trist no s'havia eixugat les galtes encara humides de llàgrimes acabades de vessar. Es va creuar amb tres persones i a cap d'elles va mirar als ulls.
No va poder evitar d'haver de parlar amb la seva mare, ella, desesperada i cridant, li havia pregat que poses seny quan va veure que agafava la taula i el vestit de neoprè. Però ell feu com sempre, ni la va escoltar, ni la va mirar als ulls per no haver de quedar-se.
Va tornar a anar avall, en direcció a la platja, allí va trobar-se en Mario.
-Buenos dias!
-Buenos dias! Llegas ahora?
-No llego... me voy.
-A donde vas?
-Al mar...
-Hombre! Es un peligro!
-No tengo miedo amigo!
Després de tres quarts d'hora no havia aconseguit mantenir-se en peu damunt la taula ni cinc segons, en una ocasió una onada de tres metres el va capbussar arrossegant-lo cap al fons.
I sortí. Per que no valia la pena plorar. Per que no valia la pena morir.
Es va asserenar i es va jurar a ell mateix que mai més no tornaria a ...
I així queda amb el final obert... que us sembla?
cadascú que trii quina era la causa de la pena d'en Martí.
i res més...
apa salut!
4 comentaris:
gràcies de nou per participar en aquests jocs literaris de tipus creatiu
Ignoro quin era el patiment que turmentava al Martí, però les rebregades que va rebre a l'aigua sembla que li van fer be, i el van preparar per afrontar el seu problema.
El poder curatiu de l'aigua i la petitesa de l'home en front dels elements.
Genial, Ricderiure!.
M'agrada^-^.
Buf! Sort de l'aigua freda que el va fer reaccionar.
M'agrada l'enigma...
Publica un comentari a l'entrada