la història d'un vell fanal

Aquí teniu la meva última participació als jocs literaris de Tens un racó dalt del món. la història, conte o dieu-ne com vulgueu, havia d'estar inspirada en aquesta fotografia dels fanals d'un parc de Tortosa.


El primer dia, mentre instal·laven el nou fanal, l'operari encarregat de treure el vell va desistir aviat en comprovar que els cargols que el subjectaven estaven rovellats i literalment units a la planxa metàl·lica que feia de base.

El segon dia, va ploure tant fort que van haver de deixar-ho estar. Va ploure tres dies seguits obligant a posposar la retirada de la farola una setmana.

La setmana següent, el dilluns, armats amb lubricants i amb claus ben grosses, els operaris van esforçar-se per descargolar el fanal, sense èxit, semblava talment que el cargol s'obstinés en mantenir-se immòbil.

L'endemà, mentre un operari encaixava una clau hidràulica, el fanal es va encendre provocant una descarrega que el deixà estabornit.

El dimecres, un altre operari encara va haver de patir la caiguda d'una branca del plataner més pròxim. I després va ser un gos feréstec que els hi va impedir acostar-s'hi.

Al cap de tres setmanes, entre els operaris de la brigada municipal ja es deia que el vell fanal estava maleït, i cap d'ells no gosava acostar-s'hi.

Després d’un més de desastres, imprevistos, fets paranormals i d'altres fenòmens que impedien de treure el fanal, l'arquitecte municipal en persona s'acostà fins el parc. Observà el fanal minuciosament i donà l'ordre a la brigada de que el fanal no es retirés, que restés per sempre en aquell indret.
Un dels operaris, encuriosit, s'acostà i descobrí una inscripció al peu del fanal que fins llavors havia passat desapercebuda:

Sense arrels no hi ha ales.

com no, agraïr un altre cop a en Jesus que sigui el meu màxim dinamitzador creatiu.
i ja està tot dit!
apa salut!