El monstre del pantà de Riudecanyes. 1. Un rumor.

Aquest any m'he engrescat molt escrivint relats, ja en portava molts, però últimament penso allò que es diu que: m'hi trobo! Després de 3 anys de bloc, i 61 relats publicats, (a més de A l'altra banda de la paret), aquí us presento la mini sèrie amb que acabaré aquest 2011.
El monstre del pantà de Riudecanyes surt d'una història que va passar fa anys, i que vaig recuperar com a idea per a un relat un dia en el bar de la presa.
A partir d'avui, i cada 3 o 4 dies fins el 31 de desembre, publicaré cada un dels 6 capítols d'aquesta història. Espero que us agradi.

1. Un rumor.

El primer cop que va anar al pantà no hi va trobar ningú, era un dia plujós. El Mateu s'estrenava com a reporter del nou canal de televisió BaixCampTV, en un programa d'aquests que en diuen de magazín informatiu. Hi anava perquè feia pocs dies que corria el rumor de que s'havia vist una bèstia estranya, potser un cocodril, al pantà de Riudecanyes. Va proposar-li a la directora de la TV d'anar-hi, i ella, tot i dubtar inicialment, va accedir.

Va voltar per damunt de la presa, i va fer una llarga passejada voltant-la i passejant per la vora de l'aigua fins la cua de l'embassament, va gravar algunes imatges, i ja tornant en direcció al cotxe es va aturar a parlar amb l'encarregat del bar del pantà.

Va gravar la conversa, que un cop ben editada, li va donar prou material per començar el que seria el gran reportatge de l'estiu.

L'encarregat li va explicar, que el cap de setmana anterior, una família havia vingut alarmada al bar, perquè la seva filla havia vist un monstre al pantà. Segons la descripció de la nena, l'animal podria ser un cocodril. Van trucar als agents rurals, i aquests van venir, van escoltar la nena i després van anar a fer un tomb per les rodalies. Quan van tornar van dir que no havien vist res.

Aquest primer reportatge va ocupar set minuts i mig al magazín, amb la conversa amb l'encarregat, unes panoràmiques força maques del pantà amb explicacions pertinents sobre la història d'aquest, i fins i tot una petita descripció dels cocodrils i antecedents de llocs estranys a on s'havien trobat bèsties d'aquestes. Va estar molt orgullós del que havia fet, li havia quedat molt bé, i la directora del programa el va felicitar per la feina feta amb una frase del tipus “deu ni do lo bé que treballes per ser un recent graduat, sense experiència”.

Va resultar, que l'endemà de l'emissió, un parell de diaris digitals d'abast local van fer referència al seu reportatge, fins i tot anomenant-lo a ell. Parlaven de la bèstia del pantà i de les declaracions de l'encarregat. El Mateu va xafardejar-ne els comentaris, que van ser molts, hi havia de tot, des de gent que se n'enfotia, a d'altres que es mostraven sorpresos. Un dels comentaris afirmava haver vist també una cosa semblant a un cocodril al mateix lloc on suposadament l'havia vist la nena.

El Mateu es va engrescar, semblava que la seva notícia havia interessat. La feina ben feta, es va dir per a ell mateix. Això m'ho he de currar.

 (continuarà...)

Us he d'aclarir, que no sóc periodista, ni se gaire sobre el tema, potser m'hauria d'haver documentat més per fer aquesta història, o sigui que si algú té alguna critica a fer sobre el tema, que m'ho digui que serà superbenvinguda de cara a futures remodelacions del text.
i sense res més a afegir...
apa salut!!