dimarts, 27 de setembre de 2011

Matar o morir

visita del Caudillo a la ciutat de Reus 1940

Reus 1940. En Carles no voldria haver matat mai a ningú. Ara però, tot just arribat a Reus, té les idees clares, té una missió i un objectiu pel qual donarà la vida si cal.
A aconseguit amagar-se i no ser descobert, arriba a casa del Francesc dos dies abans de la visita del dictador. Ell li donarà tot el necessari i l'ajudarà a portar els plans endavant.
Amagat a les golfes de la casa, on en Francesc hi té un grapat d'armes que li podrien costar la vida si el descobrissin, té molt de temps per pensar.
Tota la vida ha viscut rodejat de guerra, son pare era militar, va voltar per tota Espanya i fins i tot va anar a Cuba. Allí va morir.

Toledo 1907. En Carles és ràpid, surt corrents tant aviat quan veu que els nois grans de l'acadèmia entren a l'aula. L'han avisat aquest matí, les “novatades” són una tradició molt important a l'acadèmia, els nouvinguts les han de patir per a ser acceptats pels seus companys.
Quan ja és fora es refugia vora un arbre, prop de la sortida del centre. Els nois surten, ja tenen la seva víctima, és un noi baixet, ha parlat amb ell aquest matí, no li ha caigut especialment simpàtic.
En Carles s'esgarrifa, agafen una soga i li lligen al coll. Ell s'ho mira de lluny.
Llavors el descobreixen, però ell no fuig, entre dos l'agafen i el porten al costat de l'altre.

Reus 1940. El Carles porta quaranta hores tancat a les golfes. El Francesc l'ha visitat junt amb un altre company del maquis. Tot està preparat, sap on ha d'anar i que ha de fer.
El Francesc li ha dit que no hi ha cap possibilitat de sortir-ne viu d'aquesta. Ja s'ho pensava.
Li diuen que és un heroi, que el seu nom passarà a la història. A ell no li importa, ho ha de fer, és responsabilitat seva, sempre ho ha estat.

Toledo 1907. El noi està penjat d'una de les rames de l'arbre, amb la soga al coll, sota els seus peus una caixa li permet no escanyar-se.
Te vamos a dar una oportunidad de hacerte un hombre en tu primer dia aquí, matalo, empuja la caja, dejalo caer y vendrás con nosotros. Si no lo haces te pondremos en su sitio.
El Carles està mort de por, es mira el noi, porta els pantalons mullats, s'ha pixat, el mira demanant-li que no ho faci.
No pot fer-ho. Rep un parell de bufetades abans de veure com despengen al noi i el pengen a ell.
Ara és el noi qui rep les amenaces.
Si lo tiras te salvas, sinó vuelves ahí arriba con él.
El noi no dubta, engega una patada a la caixa que li fa perdre l'equilibri i ell queda penjat pel coll.

Reus 1940. La comitiva baixa pel carrer ample, hi ha molta gent. El Carles porta la pistola ben amagada sota la camisa. Va vestit de vint-i-un botons, roba neta i ben planxada, un barret, i un mocador que li amaga la cicatriu del coll.
Està molt nerviós. Vol canviar la història. Alliberar el país de la opressió del tirà.
Pensa amb ironia que només tindrà una oportunitat. No pot desaprofitar-la, aquest cop no.

Toledo 1907. En Carles porta quasi un minut penjat, s'ofega. Els nois han marxat.
Està a punt de perdre el món de vista quan la rama de la que està penjat es trenca amb un fort cruixit.
Cau a terra esbufegant.
Els següents mesos a l'acadèmia el Carles serà un noi respectat i ben vist. El catalán tiene cojones, van dir quan el van veure arribar l'endemà amb la cicatriu del coll.

Reus 1940. El Carles és a pocs metres del cotxe negre quan aquest s'atura a la plaça de l'Ajuntament. No ha tingut cap problema en passar els controls. Els papers que li ha donat l'acrediten com a un dels principals caps del Movimiento a la ciutat.
El Caudillo surt del cotxe seguit de la seva esposa. S'acosta cap a on és ell. Just davant hi té l'alcalde amb qui es fan unes salutacions efusives.
En Carles acaricia la culata de la pistola sota la camisa. Ha arribat el moment.
S'apropa al general i treu l'arma. L'apunta al cap. Dispara.
Però la pistola no funciona. No dispara.
El General el mira amb ulls de por.
Mentre cau abatut per un tret, el Carles encara mira al dictador als ulls.
Reconeix aquella mirada de por que ja havia vist trenta dos anys abans en aquell noi penjat de l'arbre.
Per segona vegada ha pogut canviar la història, i ha fallat. 

una mica d'ambientació històrica en aquest relat, ara, tot i que és cert que Franco va entrar a l'acadèmia a Toledo el 1907, i també va visitar Reus el 1940, no consta que hi hagués hagut cap intent d'assassinat...
més d'un ho devia pensar però...
i sense res més a afegir...
apa salut!

6 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Doncs, quina llàstima.

Excel·lent relat.

Agnès S. ha dit...

Et diria que m'encanta, i és així, (uns capítols més i en fas un " west seller" sense ni adonar-te'n,) però fa ràbia.

maria ha dit...

bona feina, cada dia m'agrada més trobar-me un relat teu per llegir, crec que m'estic enganxant!!!

Laura T. Marcel ha dit...

Genial aquesta història! Cada dia ho fas millor! En tot ho fas igual?

Iblama ha dit...

ostres titu! m'has recordat els relats Francesc Miralles amb el Secret de Picasso... Igual podries fer un projecte més a l'engròs? T'imagines que fos veritat? Bufff!Faltaria domcumentació i a crear una història versemblant! Seria brutal. Es podrien recorrer escenaris dels anys quaranta d'un Reus i d'una vida que ja són història. Potser estaria bé enfocar-ho des del punt de vista d'un inverstigador... Ànimus!

ricderiure ha dit...

gràcies per les lloances!!

Laura: glups... ho intento, això és el que conta, no?

Iblama: quina feinada fer una novel.la... tot i que algun dia m'hi posaré.

salut a tots!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails