divendres, 22 d’abril de 2011

La veritable història del llibre i la rosa de Sant Jordi

Aquesta és la meva participació al 202è joc literari de Tens un racó dalt del món,
espero que us agradi!


Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, en un país petit, en un poble petit enmig de les muntanyes, un drac que atemoria tota la població.
De fet, el drac no l'havia vist ningú, el que havia vist la gent era el mal i les destrosses que aquest feia als seus ramats, els seus conreus i les seves cases. El drac atacava de nit, quan tots dormien, matava, cremava i arrasava amb tot el que trobava.
La gent del poble estava molt preocupada, no sabien que fer, i van anar a consultar el vell oracle que vivia en una caseta de fang enmig dels boscos muntanya amunt. L'oracle va ser qui els va dir que era un drac qui els atacava, els va atemorir ensenyant-los dibuixos de dracs i els hi va explicar que l'única manera d'acabar amb els atacs era deixar una gran fortuna en un cofre al mig del bosc, custodiat per una de les més belles donzelles del poble, i oferir-li al drac com a paga per que deixés de molestar-los, només així ho podien aturar els hi va dir.
Però la gent del poble, que no tenia gaires diners, va trobar que aquest remei no feia per ells, no podien donar tot el que tenien a un drac i després esperar d'ell que no tornés a atacar-los. Així que es van decidir a contractar un cavaller que combatés amb el drac, i els deslliurés d'aquella penúria.
En aquell poble hi vivia un noia jove i eixerida, de fet era una de les més espavilades del poble, llegia molt, i era molt valenta, es deia Rosa. La Rosa s'havia ofert als seus veïns per a solucionar el problema del drac, però els veïns lluny de fer-li cas se n'havien rigut, que podia fer ella contra un drac li havien dit.
Casualment, al cap de pocs dies, el Jordi va passar per aquell poble. El Jordi no era un gran cavaller, de fet no tenia ni cavall, però tenia una espasa que s'havia trobat llençada a la vora del camí. El Jordi era molt pobre, per això anava pels camins, no tenia terres, no tenia casa, només tenia la vella espasa.
Però quan la gent del poble el va veure arribar, tant alt i guapo com era ell, amb l'espasa a la mà, no van dubtar ni un moment que es tractava d'un cavaller que els alliberaria dels atacs del drac. Així li ho van demanar, oferint-li una bona recompensa en monedes d'or a la qual ell no es va poder negar.
Quan la Rosa va veure el Jordi pel poble de seguida li va agradar, l'observava de lluny, l'espiava mentre l'aprenent de cavaller es preparava per a combatre el drac. Però la Rosa, tímida com era amb els nois, no s'atrevia a dir-li res.
Al cap de dos dies de la seva arribada, un cop reposades les forces després del llarg camí que havia fet, el Jordi es va decidir a entrar en acció, aquella mateixa nit esperaria al drac. Al capvespre el Jordi se'n va anar cap a la sortida del poble i es va asseure sota un arbre a esperar la fosca, mentrestant la Rosa el vigilava amagada darrere uns arbustos. Passaven les hores, i el Jordi es va adormir sota el recer de l'arbre, la nit era tranquil·la, el drac no apareixia. La Rosa continuava allà, darrere l'arbust, mirant-se l'aprenent de cavaller des de la distància quan enmig de la nit va notar algú que es movia en direcció al poble, una ombra, no era un drac era una persona. La Rosa es va sobresaltar, amagant-se tot el que podia va intentar seguir aquella ombra misteriosa, de lluny va veure que s'acostava a un paller. La Rosa s'hi va acostar més, el just per veure com amagat sota una llarga capa negra aquella ombra calava foc al paller.
Sense pensar-s'ho gens ni mica la Rosa es va aixecar i va començar a córrer cap a l'atacant. Es va llençar a sobre seu sense deixar-lo fugir i van començar a colpejar-se. La Rosa va estirar la capa que protegia aquell desconegut, el va desemmascarar, era l'oracle! Els havia estat enganyant!
Però la Rosa no podia lluitar amb aquell home, d'una empenta la va llençar al terra deixant-la mig estabornida.
Però el Jordi havia sentit el sarau de la lluita, va arribar just quan l'atacant es disposava a rematar la noia amb un cop de pedra al cap, amb un parell de bufetades ben donades va reduir l'oracle i el va lligar a un arbre amb una corda. La Rosa el va ajudar mentre li explicava tot el que havia passat.
El sarau de la baralla i l'incendi al paller també havien despertat als altres veïns del poble, quan van haver apagat el foc i van veure l'oracle lligat a l'arbre de seguida van adonar-se de l'engany que havien patit. L'oracle els havia volgut robar fent-se passar per drac. De seguida va córrer la veu pel poble, el cavaller Jordi havia desemmascarat el drac, era un heroi, abans que ell els pogués explicar res del que havia passat ja l'estaven aixecant en braços, victorejant-lo i donant-li les gràcies. La Rosa el va mirar i les seves mirades es van creuar, ella va posar-se el dit davant de la boca com demanant-li silenci. 

                                      
L'endemà es feu una gran festa en honor al cavaller Jordi, tot el poble estava engalanat, es sentia música per tot arreu i una deliciosa olor feia preveure els millors àpats. Després de dinar el poble va demanar al cavaller que els dirigís unes paraules, ell com a tota resposta s'enfilà a la taula i agafà una de les roses que dins d'un gerro presidien la taula, va buscar la Rosa amb la mirada i quan la va trobar va anar fins on era ella.
El Jordi s'agenollà davant la donzella i li oferir com a present la rosa.
Però la Rosa també tenia un regal per ell, el va treure de la bossa, era un llibre, el Jordi el va agafar i en va mirar el títol. “Manual per a esdevenir un gran cavaller”
El poble esclatà en ovació i els dos joves s'abraçaren,
i van passar els dies, i el Jordi i la Rosa es van conèixer millor, i després...
Van viure feliços i van menjar de tot, i també anissos!!!
I per això, des de llavors, el dia de Sant Jordi els enamorats es regalen llibres i roses.
I conte contat,
ja s'ha acabat.

la veritat és que aquest argument potser ja l'havia fet servir algún cop, però bé, d'això es tracta, d'anar agafant les històries, transformar-les i...  escriure cada dia millors relats!
i sense res més a afegir,
apa salut!

5 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Feliç dia de Sant Jordi.
Salut i Terra

Quadern de mots ha dit...

Hola, aquí si que hi ha una Bona Rosa.
Bona Diada (encara que ara mateix plou).
Fins aviat.

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Quina història tan bonica, Ric.

Altra vegada et desite una bona diada!

Elfreelang ha dit...

Doncs m'agrada aquesta versió!

montse ha dit...

Felicitats, una bonica versió.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails