dimecres, 14 de juliol del 2010

sóc raru ?(1, targetes bancàries)

Doncs després d'un any i mig i pico de bloc, ara em poso autobiogràfic.
Autobiogràfic i autoafirmatiu, m'autoafirmo i em reivindico, sóc raro, molt raro, no és una cosa que em desagradi, ni que hagi buscat expressament, ni que em serveixi especialment per a res.
Me'n dono conte quan la gent m'ho diu, clar, per a mi no són rareses, són les coses més normals del món per a mi.
Es clar que això de ser raro és relatiu, bé, com tot, o sigui que per una persona una cosa o actitud pot ser molt rara, estranya, o estrafolària, i per una altra pot ser la cosa més normal i familiar del món.
Així que ara faré com una sèrie, com un recull, d'aquestes coses que em permeten tantes vegades tenir converses i debats tant animats amb la gent.

Cap 1. No tinc (ni he tingut mai) cap tipus de targeta bancària.

Això no vol dir que no tingui els diners al banc! això seria impossible! sinó que mai he tingut una targeta ni de crèdit ni de dèbit, ni de res, sempre he d'anar al caixer amb la llibreta, que té una funció semblant excepte en alguns petits detalls...
  • No puc pagar amb targeta a les botigues, ni a l'autopista, ni per internet, ni enlloc.
  • Sempre que vull diners, he d'anar a un caixer de l'única caixa de que sóc client, la de Tarragona per més inri!
Us sembla molt greu? Hi ha altres ventatges que desconeixo? de fet jo ja hi estic acostumat, ja són molts anys funcionant així i de costum aquestes suposades molèsties doncs deixen de ser-ho.
I les ventatges de no tenir targeta?
doncs simplement ser raro, diferent, a vegades ho justifico com un semiboicot al sistema bancari ( que utilitzo per tot, com tothom, doncs és impossible escapar-ne), a vegades ho justifico com una tossuderia, un repte, una convicció, d'altres vegades em convenço que simplement sóc un Juantxi i que a mi no em calen aquestes complicacions.


Al principi de ser autònom, quan vaig marxar de casa els pares vull dir, també em negava a tenir coses domiciliades al meu compte, va durar alguns anys, amb moltes molèsties i traves que et posen per que finalment t'ho domiciliïs tot, i així va ser, avui en dia ja m'ho cobren tot directament, el telèfon, l'internet, el cotxe, els impostos...
No us penseu que no m'han insistit per que en tingui de targeta, m'han trucat deu mil cops oferint-me'n totes les ventatges, totes les gràcies, però jo tossut els hi dic que no...
I així fins que duri!
i res més apa salut!

8 comentaris:

Nat ha dit...

Ostres! doncs jo pago fins i tot el pa amb targeta, jeje. Per mi es fatal tenir que anar amb diners, al revés que tu molts cop em trobo que per no pagar futilesses amb targeta no compro i no et pots imaginar lo que estalvio!!!! En canvi quan trec 100 euros del caixer em volen, quina ràbia!!!

Nat ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
maria ha dit...

No et trobo pas tan estrany.Fins fa ben poc també estava com tu.^^

◊ dissident ◊ ha dit...

Una tarjeta és imprescindible, però tot és al que ens acostumem. Pot ser algun dia et trobes en la situació desgradable de necessitar-ne una i tindràs que decidir-te a fer-te'n un parell...

¿Raret? Doncs en açò de les tarjetes si, però en altres coses no sé.

Salut!

Elfreelang ha dit...

No ets raro ....al capdavall a mi m'agraden força els raros i rares...si pots resisteix...jo en tinc una de tarja ( normaleta) però també em vaig resistir temps fins que vaig sucumbir... resisteix si pots...ens tenen esclavitzats...

Filadora ha dit...

Ja en som 2.

ricderiure ha dit...

Ja us he dit que això de ser raro és molt relatiu... ja estic buscant en les meves rareses més rebuscades per a fer un altre capítol...

Natàlia. ostres ets ben bé el pol oposat... en aquest aspecte clar!!!

Maria. i que va ser el que et va fer cambiar?

Dissortat. Alguna vegada que he sortit a l'extranger (on no hi ha caixes tarracona, clar!) m'he aprofitat de la targeta d'algú altre... (conta com a trampa?) són les úniques ocasions en que le trobat a faltar...

Elvira. Resistiré!!!! ... el que pugui...

Filadora. Molt bé!!! no sóc tant raro!!! resistirem els dos!!!

Nat ha dit...

Doncs sí, som pols oposats. He de dir que no soporto el tacte del metall,es un dels altres motius de l'afició a la tergeta, així que et guanyo en rareta, ja em pots preparar el primer premi en aquesta primera raresa , jejeje

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails