sóc raru ?(1, targetes bancàries)

Doncs després d'un any i mig i pico de bloc, ara em poso autobiogràfic.
Autobiogràfic i autoafirmatiu, m'autoafirmo i em reivindico, sóc raro, molt raro, no és una cosa que em desagradi, ni que hagi buscat expressament, ni que em serveixi especialment per a res.
Me'n dono conte quan la gent m'ho diu, clar, per a mi no són rareses, són les coses més normals del món per a mi.
Es clar que això de ser raro és relatiu, bé, com tot, o sigui que per una persona una cosa o actitud pot ser molt rara, estranya, o estrafolària, i per una altra pot ser la cosa més normal i familiar del món.
Així que ara faré com una sèrie, com un recull, d'aquestes coses que em permeten tantes vegades tenir converses i debats tant animats amb la gent.

Cap 1. No tinc (ni he tingut mai) cap tipus de targeta bancària.

Això no vol dir que no tingui els diners al banc! això seria impossible! sinó que mai he tingut una targeta ni de crèdit ni de dèbit, ni de res, sempre he d'anar al caixer amb la llibreta, que té una funció semblant excepte en alguns petits detalls...

• No puc pagar amb targeta a les botigues, ni a l'autopista, ni per internet, ni enlloc.

• Sempre que vull diners, he d'anar a un caixer de l'única caixa de que sóc client, la de Tarragona per més inri!

Us sembla molt greu? Hi ha altres ventatges que desconeixo? de fet jo ja hi estic acostumat, ja són molts anys funcionant així i de costum aquestes suposades molèsties doncs deixen de ser-ho.
I les ventatges de no tenir targeta?
doncs simplement ser raro, diferent, a vegades ho justifico com un semiboicot al sistema bancari ( que utilitzo per tot, com tothom, doncs és impossible escapar-ne), a vegades ho justifico com una tossuderia, un repte, una convicció, d'altres vegades em convenço que simplement sóc un Juantxi i que a mi no em calen aquestes complicacions.

Al principi de ser autònom, quan vaig marxar de casa els pares vull dir, també em negava a tenir coses domiciliades al meu compte, va durar alguns anys, amb moltes molèsties i traves que et posen per que finalment t'ho domiciliïs tot, i així va ser, avui en dia ja m'ho cobren tot directament, el telèfon, l'internet, el cotxe, els impostos...
No us penseu que no m'han insistit per que en tingui de targeta, m'han trucat deu mil cops oferint-me'n totes les ventatges, totes les gràcies, però jo tossut els hi dic que no...
I així fins que duri!
i res més apa salut!