de la pols venim.

I com ja començà a ser habitual, un cop al mes, el joc literari creatiu de Tens un racó dalt del món.
Aquest cop m'ha vingut una inspiració a l'estil de Tim Krim i m'he montat una escena en plan Gabriel Grey, basant-me es clar en aquesta imatge.


De la pols venim.


- diguem el secret ! - Va dir en to amenaçant.
- no ets digne Gabriel. No pots pretendre obtenir aquest do sense haver recorregut el camí que et pertoca.-
I lentament, arrossegant el seu cos enorme que no necessitava d'una actitud amenaçadora per fer por, es va anar girant, retrocedint.
-doncs et prendre el que vull! No em faré enrere, ha arribat la teva hora!-
I en una increïble maniobra saltà per sobre seu i anar a parar altre cop just a un metre escàs de la seva mirada impassible. Aixecà lentament una mà i amb un dit assenyalà el front del seu adversari.
-no pots fer-me mal, la meva pell és impenetrable, el secret està ben guardat en mi.-
Just després de dir això comprengué les seves intencions, ni tant sols tingué temps de moure's uns centímetres quan després de que ell li poses la mà a sobre va començar a sentir pessigolles per tot el cos. Entremig d'un gran núvol de pols, es desfé, convertit en sorra, caient als seus peus. Perdent per sempre el secret que amb ell guardava.

Espero que us agradi!
apa salut!