La sala és plena de gent, una gran pantalla la
presideix. El grupet entra, amb el Blau al capdavant, tothom es mou, però no es
sent cap música. De seguida el Blau s’hi afegeix.
-Que fas Blau?- pregunta el Taronja.
-Ballo, que no ho veus?
-Doncs a mi em sembla com si haguessis caigut-
posa cullerada el Verd
-Tu no estàs “in”, no saps que el “cooltecno”
és la forma més avançada i moderna de música, i que el seu ball està basat en
la forma de llibertat més pura?
-Però si jo no sento cap música, ni cultecno
ni res,- hi torna el Taronja.
-Sou uns carques i uns atrassats, a veure si
us heu pensat que en aquest festival de música avançada hi veníem a escoltar
rumba.-
-I que dius que hem de fer per ballar aquest “cooltecno”?
– pregunta el Rosa, que no vol quedar com un desfasat.
-Doncs mira,- el Blau es posa pedagògic- només
heu de mirar aquesta pantalla plena de colors en moviment i deixar-vos portar,
deixar-vos anar, llibertat total de moviments i de sentiments.-
Tres d’ells es posen a imitar el Blau, el Taronja
se’ls mira amb la boca oberta.
-Doncs jo,- diu el Taronja- no li acabo de
veure la gràcia a això.-
-Potser ets més de fer congues a la festa
major, o de fer coreografies tipus “coyotdax”, vaja, hem pensava que eres dels
nostres.-
-No, no, si jo... crec que ho començo a
entendre...-
I així, s’afegeix al ball “cooltecno” que
omple aquella sala del festival de música avançada, mentre pensa que cada dia
li costa més seguir el pas dels seus amics per mantenir-se a la “última”.
i sense res més a afegir...
apa salut!
10 comentaris:
he, he, he... estava pensant una història per aquesta imatge i casualment els noms dels personatges són molt iguals que els teus... :) sort que la història no s'hi assembla tant...
Això ha passat sempre i seguirà passant, en un grup sempre hi ha algú que es deixarà portar pels altres per no ser exclòs. És llei de vida. Ben vist!
Quantes vegades fem el gamarús per no semblar desfasats! Com diu el Xexu, es llei de vida.
HEEE, el taronja faria parella amb la meva padrina.
de vegades costa seguir per estar sempre a la última.
homenatge al sonar!!! m'ha agradat molt el relat! felicitats, ja veig que tornes per la porta gran!
jajaja molt ben trobat ....que no s'acabi la ballaruca!
Així, així, que no pari la música
M'apunto a ballar amb el blau!
gràcies a tots per comentar! m'alegro que us hagui agradat!
salut!
Publica un comentari a l'entrada