El dia que vaig veure el cartell anava amb el George. En George se les donava de llest, però era un arreplegat, un idiota sense cervell, però això ho vaig saber més tard.
En George, com jo, no tenia feina, fins i tot feia més temps que jo que estava aturat, es va exaltar quan el va veure. És la nostra oportunitat, em va dir, l'Oncle Sam ens necessita i nosaltres necessitem els seus diners. Jo ni tant sols sabia qui era l'Oncle Sam, ell se'n va riure i va proposar d'anar a l'estació de reclutament.
Li vaig dir que jo no hi anava. El meu avi havia mort a la guerra. No volia acabar com ell.
Vam discutir molta estona. Em va dir que no estimava el meu país, que no trobaria cap altre feina, que no faria res de bo a la vida, que les guerres ja no eren com abans.
El meu país? Jo m'estimo la meva vida, li vaig replicar.
Em va dir covard, antipatriòtic, arreplegat, perdedor.
Em va convèncer, vam anar a l'estació de reclutament.
Em van enviar a l'Orient Mitjà. Ens van dir que hi anàvem a posar pau, que era necessari per al nostre país, que la població local volia que algú els ajudés, que ser de la U.S Army era una sort i un orgull. Jo no en sabia res d'aquell país, que era un país en guerra, ho vaig saber massa tard.
Tenia molta por a morir. Em pensava que era el pitjor que em podia passar, encara no sabia que era matar.
Un grup de nois, no devien tenir ni 15 anys, ens van atacar amb pedres, em van ordenar disparar.
Ara ja no tinc por de morir. Em tenen presoner, no ens donen de menjar, l'execució és imminent.
I jo només puc pensar en el molt que odio en George i l'Oncle Sam, i les seves mentides.
Tot era mentida, però no ho he sabut fins ara.Espero que agradi,
i sense res més a afegir...
apa salut!!
10 comentaris:
Les mentides fan moltes victimes.
Bon relat!
Bon relat, malauradament, degut a aquesta gran mentida, que s'han perdut moltes vides.
"Gallina de piel", en llegir-te... molt bon relat! quants pobres nois ben enganyats i destrossats i sobretot morts ...
Malauradament ni hi ha segona oportunitat........bona aportació
Doncs sí que ens ha agradat, sí. Un relat dur amb un final dur, però segurament a algú li ha passat, per desgràcia.
Quanta gent deu haver pensat el que tu has expressat, després d'anar fervorosament patriòtics a defensar vés a saber què a vés a saber on, i topar-se amb la crua realitat de la guerra.
Una mentida, que com ell, es creu massa gent
d'aquestes mentides n'has tret un relat veritable! un gran encert ricderiure et felicito!
bon relat! enhorabona i endavant!
Molt bo! Sempre acaba rebent un o altre.
Publica un comentari a l'entrada