- 300 euros! Però com t'has pogut gastar 300 euros en aquest trasto? T'has tornat boig?
- Però carinyo, això és "superfashion", és lo més "in", és una joia de col·leccionista disenyada per Phillipe Starck el 1990, té una etiqueta que en certifica l'edició limitada del desè aniversari.
- Però, però, però, si és superlleig! I a veure, per a que serveix?
- És un exprimidor, ara, com que l'edició limitada aquesta té un bany en or, no es pot fer servir ja que l'acid cítric el corroiria, és una joia!
- Una joia? Un exprimidor que no pot exprimir? O sigui que és una joia perquè ho té molt poca gent, no m'estranya, és horrorós.
La Marta s'aixeca i agafa l'aparell de les mans del seu marit, aquest se la mira amb cara de por, no el llencis, no el trenquis, pensa ell. La Marta s'acosta a la finestra que és oberta, al marit li cau la primera gota de suor, no fa ni un pas, no es mou, no parpelleja.
La Marta agafa l'aparell per la seva part superior, amb la mà en comprova el tacte, ressegueix les rugositats, l'acaricia. Un somriure li il·lumina la cara.
- Mira, marxa d'aquí que no et vull ni veure, ets un pijo torracullons, però mira, m'ho quedo, no se que en faré però m'ho quedo.
La Marta empeny al seu marit fora de la casa, li tanca la porta als nassos sense deixar-lo dir paraula.
Un cop sola, i mentre comença a descordar-se els pantalons, pensa en Phillipe Stark.
En que pensava quan va dissenyar això? En la seva mitja taronja?
Com podeu comprovar, la meva ment malalta no pot anar més enllà de la simple imatge fal.lica, Obvi? potser si, inevitable segur.
i sense res més a afegir.
apa salut!
16 comentaris:
Espero que els fluïts vaginals no siguin corrosius com el suc de taronja, perquè li farà saltar la capa d'or en dos dies.
I a mi que només de pensar-ho ... aix... no per favor! El meu relat anava més o menys així, hem coincidit, però... diferent.
http://carmerosanas.blogspot.com/2011/06/relats-conjunts-juicy-salif.html
Jove... stas fatal! Però el relat és molt divertit!
Bonisim! Jo he pensat en una bacora amb pates galàctica
ai ai ai quines coses fa pensar i fa escriure el disseny! molt bo ricderiure!
Cada vegada es va demostrant més que aquesta andròmina té molts usos, entre els quals no es compta el d'espremedor. :-D
Per cert, la frase "En que pensava quan va dissenyar això? En la seva mitja taronja?" és realment genial!!
Compte! aquest aparell esta posseït i per això és tan diabòlic.
Cada vegada tinc més clar que aquest trespeus extraterrestre és capaç de traure el millor de tothom... :)
moltes gràcies pels comentaris i lloances!!!
salut!!!
espero que l'escalfés un xic abans de fer-lo servir....
Ai, noooo! S'ha d'estar molt necessitat, però és que molt i molt eh!!!
El relat, divertit; però més m'estimo no imaginar-ho... ;-)
I ja està? I ens deixes en aquest punt de la història? Què més????
És que la meva imaginació és poqueta i m'ho han d'explicar tot, tot i tot!
La Marta tenia molta pressa no? :)
Finalment! Al principi vaig començar dient si era jo l'únic que li veia aplicacions sexuals, i vaig quedar com un pervertit. Ara feia dies que no passava a mirar els nous relats que hi havia, i dos que llegeixo li troben aquesta mena d'usos, després d'haver convertit aquest trasto en un munt de coses, cada qual més estrafolària. Doncs res, que segur que la Marta en sabrà treure suc...
Que cada un li trobi la millor utilitat possible i que s'adapti a les seves necessitats. ^_^
Publica un comentari a l'entrada