No m'importes
Al rellotge del campanar l'agulla grossa superava en deu minuts l'hora en que havien quedat, volia enamorar-la i ella feia tard.
Va anar-se'n de la plaça, es va amagar en una cantonada, i quan ella va aparèixer va esperar cinc minuts i va sortir del seu amagatall somrient.
espero que us agradi!
i res més a afegir...
apa salut!
13 comentaris:
Si que ens agrada i jo crec que si que li importa!
Només que és una mica trampós! :)
Petonassos!
je je...t'anava a escriure el mateix que la Carme!!!
Mira que és ràpida...;)
Ella no hagués fet tard!
No, no hagués fet tard... ni tu tampoc!
són aquestes coses tant extranyes...
pot el desinterès crear interès?
o simplement és qüestió d'orgull?
vatros mai feu tard!!
salut!
Un microconte entremaliat ricderiure!
Té una cosa tendra... m'agrada
Una abraçada
Ja ja ja!
Jo penso que fins a 10 minuts no és fer tard, és fer-se desitjar. De fet, quan sóc jo la que espero i no arriben és el primer que els hi dic, sigui qui sigui: "t'agrada fer-te desitjar, eh?!" i així es talla el gel.
15 minuts ja mereix una bona excusa!
Si es va emprenyar una mica és que estava ansiós perquè arribés i per tant, molt interessat. Espero que no li fés pagar el neguit!
sort que ella no va fer la mateixa pensada... podien haver passat el dia jugant a fet i amagar..
molt bonic, deu ser una barreja de seducció i orgull..no?
A mi també m'agrada.És dolç^^.
Molt xulo! Però... potser és a ella que no li importa ell i per això no intenta ser puntual i tant li fa arribar tard, tot i amb això, ella per respecte l'espera!
Ai els rellotges...
Com diuen els Tuaregs, nosaltres tenim els rellotges, ells tenen el temps!
Tens un regalet també al meu bloc...
gràcies Elfree i Dissortat!
Filadora, si que es fa molt això de fer-se desitjar/esperar...
sempre esperant...
de fet el protagonista va sortir amb un somriure...
Lolita si que es una barreja si, i això que dius passa sovint, els dos s amaguen i al final no es troben...
bueno Maria, és com agredolç... per que si ella s'entera del que li fa...
Ad el que pensa ella no ho sabem, per que només es podien fer servir 50 paraules, ens ho haurem d'imaginar... ( potser només va perdre el bus )
Gràcies per la floreta Judit!
jejeje final feliç!
Publica un comentari a l'entrada