l'egocèntric i l'abella

Al món hi ha d'haver de tot...
Llegint Monzó abans de la migdiada se m'ha ocorregut aquesta història...
tota semblança amb la realitat és... vaja, que no hi ha semblances...

L'egocèntric vivia sol, eren dos quarts de quatre tocats i arribava a casa tot suat.

Havia treballat molt i dur, tot per culpa d'una colla d'ineptes que s'entestaven a no fer-li cas, així doncs li tocava sempre fer a ell la feina més dura i per això arribava a casa baldat.

Després de fer-se el dinar, uns exquisits fideus orientals que ni a la Xina en tastaríeu de tant bons, es va seure a menjar-se'ls davant del televisor. Com de costum en tots els canals només feien merda de programació per a gent sense cervell, gent disposada a deixar-se entabanar, no com ell. Quan es va acabar el plat i just després de menjar-se dos saníssimes peces de fruita, va engegar el seu ordinador portàtil, potser no era el més car ni el més bo, però el tenia configurat de tal manera que funcionava com un ordinador de la Nasa, va consultar el correu i després de respondre a un parell de noies que totalment enamorades d'ell no deixaven d'enviar-li tot tipus de reclamacions, va anar-se'n cap a l'habitació i es va ajeure al llit disposat a fer la migdiada.

Li costava fer la migdiada, era una persona tant activa!, després de uns quants tombs al llit va decidir de posar-se la radio, en un volum fluixet, per que això sempre l'ajudava a relaxar la ment, sempre pensant i pensant i treballant.

Quan ja començava a endormiscar-se, va sentir un brunzit a dins l'habitació, era estiu, tenia la balconada oberta només protegida per una cortineta de cadenes, ja ha entrat una mosca, va pensar.

Però tot d'una el brunzit se li acosta a l'orella sobressaltant-lo, va fer un bot cap a un costat del llit mentre feia anar les mans d'un costat cap a l'altre.

Era un abella, havia entrat una abella a dins de l'habitació, i era una abella força grossa. No passa res, tranquil, va pensar, les abelles són intel·ligents sabrà trobar la sortida igual que ha trobat l'entrada. Però l'abella se li va tornar a acostar perillosament, l'egocèntric pres del pànic va intentar no moure's gaire, però només va aconseguir que l'abella comences a donar tombs a gran velocitat tot al voltant de l'habitació.

Surt, surt pel balcó, tal com has entrat, va dir l'egocèntric en veu alta, busca la llum, surt!

L'abella va aminorar la marxa i es va parar a reposar damunt la porta del balcó, just a un pam del seu camí de sortida cap a l'exterior.

Mira!, mira fora!, mira la llum, no notes l'aire com entra, per allí hi ha la sortida, va vinga abella tira cap a fora que vull fer la migdiada!, va dir ell ja un pèl enfadat.

I sorprenentment l'abella va anar cap a la cortina, la va travessar, i va desaparèixer.

I aleshores l'egocèntric va exclamar en veu alta.

-Ostres tu, que bo, fins i tot les abelles saben que m'han de fer cas!.

i res més ...
apa salut!!!