Avui després de que se'm fes fosc a l'hort, he baixat cap al casal, sort que portava la camera sinó no hagués pogut fer aquesta foto tant maca,
Un cop al casal he fet les quatre neteges que tocava després de les últimes festes del poble, baixant de la sala del ball a les escoles, tot sol.
Fins que ha aparegut el Jordi i m'ha explicat els pròxims projectes per al poble, que si uns despatxos per aquí, que si una sala d'exposicions per allà, hem criticat la junta de l'associació i el jovent en general (quin mal! com si jo no ho fos!), i al final ens hem despedit a la plaça,
encara m'he estat una estona xerrant amb el Pep de salou, que feia llenya d'unes Bigues velles, i m'explicava que en l'any que li queda per jubilar-se encara ha d'acabar quatre cases,
i al arribar a casa m'he recordat que un dia vaig escriure això...
i aquí ho teniu!
Ben bé sóc d'un lloc indeterminat
entre el trauma i el fugir de la ciutat
i la calma, la natura
i tranquil·litat
d'aquest poble de muntanya
que sempre havia somiat.
i res més ...
apa salut!
Fins que ha aparegut el Jordi i m'ha explicat els pròxims projectes per al poble, que si uns despatxos per aquí, que si una sala d'exposicions per allà, hem criticat la junta de l'associació i el jovent en general (quin mal! com si jo no ho fos!), i al final ens hem despedit a la plaça,
encara m'he estat una estona xerrant amb el Pep de salou, que feia llenya d'unes Bigues velles, i m'explicava que en l'any que li queda per jubilar-se encara ha d'acabar quatre cases,
i al arribar a casa m'he recordat que un dia vaig escriure això...
i aquí ho teniu!
Ben bé sóc d'un lloc indeterminat
entre el trauma i el fugir de la ciutat
i la calma, la natura
i tranquil·litat
d'aquest poble de muntanya
que sempre havia somiat.
i res més ...
apa salut!
3 comentaris:
titu! m'estàs fent la competència!!! je je! tinc un repte! pujat al coll aquestque hi ha al damunt de colldi -allà on viu el miquel angel- i amb la càmera oberta durant varios segons fer una foto del poble de nit! tha kedat de conya!
el que escrius es senzill però evoca. a vegades la penya es complica la vida amb pomes intel'lectuals i no s'entén res. Jo sóc partidari d'una poesia propera i sentida! quin rotllo t'estic fotent! animu
Colldejou... un poble que enganxa...
podrieu organitzar un curs de fotografia de dissabte al matí o alguna cosa així, aprendre a fer servir la càmera i dp anar a fer fotos, podria estar molt bé; ja us avisaré quan m'hagi comprat la càmera, je,je!
Publica un comentari a l'entrada