Domingueros pecadors!

La setmana passada vaig voler anar amb uns nens a fer un bany als tolls del Brugent una mica més amunt de la Riba.
Sorpresa la meva quan vaig veure que al llarg de la zona on acostuma anar la gent a banyar-se han impedit l'aparcament d'una manera bastant brusca. Rases fondes a ras de cuneta, pedrots impedint el pas, i tot tipus de coses per aconseguir que si vols anar a banyar-te, haguis de caminar un mínim de 3 o 4 km.
Ja sabia que ultimament els mossos d'esquadra s'estaven "ensanyant" amb tothom que no aparcava amb un mínim de decència, però això no m'ho esperava.

 Després de patir una contrarietat inicial, la reflexió em va portar a aplaudir la iniciativa.
Tal i com podeu veure en aquesta notícia, la zona començava a correr perill, i és que el fet que un valor tant gran com aquests tolls, sigui tant accessible a tot tipus de públic té el seu perill.
En resum, tal com es diu en aquests casos, al final paguen justos per pecadors, però millor això que no pas arribar un dia i veure com tot s'ha cremat per culpa d'algun "dominguero" irresponsable.
I el problema no és només aquí. El toll de l'olla, el riu Siurana, el Montsant, la Fou, etc... com tants altres espais naturals són víctimes de les seves propies virtuds que atrauen potser a massa gent.
Però això és la solució? Prohibir? Tancar l'accés al medi natural?
A qui? A tothom?

 Particularment, porto tota la vida anant i venint per la natura, sempre l'he tractat tant bé com he pogut, i trobo totalment injust que les prohibicions hem puguin arribar a afectar, jo no vull pagar pels domingueros!!
En el cas de la Riba, prohibir l'aparcament em sembla molt bé, la caminada ja és un bon filtre que farà que els més "inconscients" ja no hi arribin, o al menys no ho facin tant carregats.
La meva conclusió:
Falta educació!!! moooolta!!! (vaja, precisament allò que s'està retallant)
Potser en comptes d'enviar els mossos, s'haurien d'enviar educadors a aquests llocs que corren perill. Potser en comptes de prohibir s'hauria d'ensenyar. Potser...

Això si, si la supervivencia de l'espai passa per que no hi anem... doncs haurem de fer el sacrifici... esperem no haver-hi d'arribar però a aquest extrem.
i sense res més a afegir...
apa salut!!

bajoca !

Avui he estat buscant informació sobre les bajoques, i com que últimament no escric gaire, doncs aprofito per il·lustrar el bloc.
En primer lloc un aclariment, la bajoca és allò que molts anomeneu "mongeta tendra", de fet és amb aquestes paraules que he hagut de fer la meva recerca al professor "google".
Bajoca és una paraula que surt a la llista RTV, però de fet s'usa en moltes comarques del sud de Catalunya per parlar del fruit, millor dir baina, de la Phaesolus vulgaris, a l'Enciclopèdia Catalana parla de tavella enlloc de baina, i no defineix un origen geogràfic per la paraula.
M'ha resultat curiós, que bajoca també surt al diccionari de la RAE, ja que sembla que a la zona de Múrcia també li diuen així a les "judías tiernas", em pregunto com ho deuen pronunciar.

 fotos pròpies

En català la "mongeta tendra" és el fruit immadur de la fesolera, però que curiosament fa mongetes, mentre que nosaltres, els RTV entre ells, de la fesolera en surten bajoques, que més tard faran fesols.
Bé, deixant les paraules i entrant a les plantes:
La Fesolera, o bajoquera si per això la volem, és una planta de la família de les Lleguminoses, la segona més nombrosa en nombre d'espècies, emparentada, per exemple, amb la cigronera, la pesolera, el garrofer i la mimosa.
Atenció amb les lleguminoses, perquè a l'hort són molt valuoses, a part del que produeixen, també tenen la virtut d'enriquir el terra amb Nitrogen, gràcies a uns bacteris que tenen a les arrels i que agafen aquest material que es troba en forma de gas a l'aire, i el transformen en mineral que alimenta les plantes.
Les bajoqueres són d'origen americà, i n'existeixen moltes varietats que fan característiques diferents, tant en el fruit, bajoca plana/bajoca rodona, com en la planta, bajoquera enfiladissa/bajoquera de mata baixa.

 fotos pròpies

 Les bajoqueres es sembren enterrant fesols a la primavera, tot just acabat el fred, i en uns 50/60 dies ja pots començar a collir. La collita, també segons varietats, pot durar entre 20 i 40 dies, produint entre 1 i 2 kg de bajoca per metre quadrat.
A l'hort de Colldejou, amb l'Iblama, en tenim unes quantes (uns 16m2) majoritariament de bajoca rodona, i enfiladisses, i tot just ara comencem a omplir les bosses cada cop que anem a l'hort. Més o menys un parell de quilos cada tres o quatre dies.
I es per això que he començat a buscar informació sobre les bajoques, he de saber que fer-ne de tantes bajoques.
La primera opció és menjar-se-les tal com les anem collint, lo que vol dir passar-se l'estiu menjant delícies com patata i bajoca bullides, bajoques gratinades, tant amb tomàquet com amb beixamel, bajoca migfregida amb qualsevol acompanyament com escalivada per exemple, o amanida de bajoques.
La segona opció és compartir-les, Iep ! veniu un dia a l'hort que marxareu carregats!

 fotos pròpies

 I l'altre, és conservar-les per a l'hivern, quan a mercat van a més de 3 euros el quilo. Dues opcions per conservar: o congelar o fer pots, en els dos casos primer s'ha d'esterilitzar la bajoca escaldant-les un parell de minuts, i després s'embossen i congelen, o es posen en la pròpia aigua de l'escaldament i es tanquen al bany maria.
Noi ! que se'ns ha girat feina!
Per acabar, i tornant a les paraules, tant bella paraula bajoca, que també s'utilitza com a pseudoinsult, més o menys amb el significat de capbuit, o immadur, tal com són els fruits que ens mengem.
No sigueu bajoques! mengeu bajoca! que porta quantitat de proteïnes, vitamines, minerals i antioxidants!
i sense res més a afegir...
apa salut!

cultecno

Despres de uns quants mesos de pausa/descans, aquesta és la meva participació del mes de Juny a la proposta de Relats Conjunts.

La sala és plena de gent, una gran pantalla la presideix. El grupet entra, amb el Blau al capdavant, tothom es mou, però no es sent cap música. De seguida el Blau s’hi afegeix.

-Que fas Blau?- pregunta el Taronja.

-Ballo, que no ho veus?

-Doncs a mi em sembla com si haguessis caigut- posa cullerada el Verd

-Tu no estàs “in”, no saps que el “cooltecno” és la forma més avançada i moderna de música, i que el seu ball està basat en la forma de llibertat més pura?

-Però si jo no sento cap música, ni cultecno ni res,- hi torna el Taronja.

-Sou uns carques i uns atrassats, a veure si us heu pensat que en aquest festival de música avançada hi veníem a escoltar rumba.-

-I que dius que hem de fer per ballar aquest “cooltecno”? – pregunta el Rosa, que no vol quedar com un desfasat.

-Doncs mira,- el Blau es posa pedagògic- només heu de mirar aquesta pantalla plena de colors en moviment i deixar-vos portar, deixar-vos anar, llibertat total de moviments i de sentiments.-

Tres d’ells es posen a imitar el Blau, el Taronja se’ls mira amb la boca oberta.

-Doncs jo,- diu el Taronja- no li acabo de veure la gràcia a això.-

-Potser ets més de fer congues a la festa major, o de fer coreografies tipus “coyotdax”, vaja, hem pensava que eres dels nostres.-

-No, no, si jo... crec que ho començo a entendre...-

I així, s’afegeix al ball “cooltecno” que omple aquella sala del festival de música avançada, mentre pensa que cada dia li costa més seguir el pas dels seus amics per mantenir-se a la “última”.

i sense res més a afegir...

apa salut!

sóc raru? (5, no vull la cantera al Collet Rodó)

Com es posa preu a les coses?

Estem d'acord en que hi ha coses que no tenen preu?

La vida és l'exemple més clar, tothom ho diu que una vida, i concretament una vida humana no té preu, i qui ni posa és un delinqüent, o com a mínim un immoral.
Sobre la valoració de la vida dels altres éssers vius, el consens ja no és tant gran. Normalment valorem el benefici que n'obtenim i si aquest és satisfactori no ens importa acabar amb la vida aliena per exemple per alimentar-nos, per vestir-nos o perquè algunes plantes o animals ens fan la punyeta.
També hi ha qui mata només per plaer, o per divertir-se, i també ho veuen justificat.

La llibertat és una altra de les coses de les que ens hauríem de posar d'acord per a treure-li el preu. Es pot posar preu a la coacció sobre la llibertat de les persones? Es pot passar per sobre de les llibertats de les persones pagant? Llavors si això es permet, aquell que per qualsevol motiu té més diners, també té més poder sobre la llibertat de les altres persones, i pot disposar del que vulgui per al seu interès, coartar-les, enganyar-les, ocultar informació, disposar de més recursos, en definitiva, manipular al seu favor. No se suposa que la llibertat hauria de ser un dels puntals de la nostra societat? Les diferències econòmiques suposen ben bé que hi hagi persones amb més llibertat que altres. Persones que estan dalt i decideixen, i d'altres que estan baix, i acaten les desicions.

Per a mi, la natura també és una cosa que no té preu. Pateixo sens dubte del que se'n diu "idealització de la natura", o sigui, que tinc com a ideal de bellesa, d'equilibri, i de perfecció a l'entorn natural que ens envolta, als paisatges, als ecosistemes, a la natura en general.
La natura no és aliena a les persones, som part important, i sense el que ens dona no seriem res. Des de l'inici dels temps les persones actuen sobre la natura per a viure i evolucionar. Totes les espècies ho fan, però només aquelles que mantenen un equilibri amb el seu entorn sobreviuen.
Però, sembla que la crisi econòmica ha fet oblidar totes les consideracions sobre el medi ambient que potser algun dia van tenir les persones.

En la meva valoració personal sobre si s'ha de fer una pedrera o no, en els paratges del Collet Rodó a l'Argentera hi trec les següents conclusions:

• L'explotació d'una pedrera és l'activitat econòmica més destructiva que pot tenir un territori, la destrucció total del paisatge, i de parts del seu ecosistema. En aquest procés hi perdem tots, i en canvi només hi guanyen uns pocs. Si a sobre es segueix la tendència actual, cada cop aquest benefici està més deslocalitzat i concentrat en poques mans.
• Els nostres paratges tenen una gran riquesa, poden oferir molt beneficis, activitats econòmiques, als seus habitants, però sempre serà la economia qui decideixi cap a on es tira. Si es vol que aquestes activitats siguin perdurables han de ser sostenibles i respectuoses amb l'entorn. Els pobles han de poder decidir el seu futur i com volen viure.
• L'explotació de la pedrera, té a més, altre efectes, com la circulació de camions pesats per una carretera estreta i plena de tombs com la nostra. Això suposa com a mínim un gran perill. 

Només amb aquests tres motius, ja en tinc prou per justificar perquè no vull una pedrera al Collet Rodó. Per això tampoc vull la carretera que uneix la carretera de Colldejou amb el Collet Rodó, i que es peça clau per a que aquesta es faci. (Em refermo en que aquest projecte no ha estat aprovat per l'Aj. de l'Argentera, cosa fàcilment verificable, i que se'm va negar que fos cert).
El diumenge sabrem la valoració que en fa el poble en la consulta convocada per l'Ajuntament per decidir si aquest projecte tira endavant o no. A mi potser m'hagués agradat que les coses fossin més clares.
Si es fa, el preu sempre em semblarà poc.
Es clar, que potser són una mira raru.

Aquest país se'n va a la merda

Españistan. Este país se va a la mierda.
Aquest és el títol de l'últim còmic que m'he llegit, i que vull aconsellar de llegir a tothom.
Els vídeos sobre la bombolla immobiliària, han corregut molt per internet, i són només una mostra del bon fer d'Aleix Saló en aquest còmic.


De fet, el còmic no té relació directa amb el vídeo, diguem que el vídeo només posa en context la història que es desenvolupa en el còmic.
La història, és una aventura, en plan èpic, d'un noi que ofegat per la hipoteca volta pel regne d'Españistan buscant la solució al seu problema.
I el país surt ben reflexat. En una odissea tipus Tolkien (inspiració de l'autor segons diu), el protagonista troba personatges ben "reals" com burocrates, directius, especuladors, periodistes, la sgae, els bisbes, polítics, ... vaja, tot un reflexe del tros de món on vivim.
I al final...
noooo, el final no s'explica ! per què a més, el final és boníssim, m'ha agradat molt i posa la cirera a un còmic genial.

Aquest és el segon llibre d'Aleix Saló, després de publicar en català, "Fills dels 80, la generació bombolla", que encara no he llegit, però buscaré per St Jordi. I a tingut força èxit, sobretot gràcies a la difusió del vídeo aquest que podeu veure més amunt.
I aquest 2012, l'autor ja està promocionant la seva nova obra "simiocràcia" amb un nou vídeo, tant bo com l'anterior, que ja fa venir ganes de llegir-lo.
Bons còmics, i crítics, cosa important amb els temps que corren en aquest país que jo també crec que se'n va a la merda.
i sense res més a afegir...
apa salut !!!

Gaudí va nèixer a Colldejou i 39 relats més. El llibre.

Aquesta és la presentació virtual del meu primer llibre:

Gaudí va nèixer a Colldejou i 39 relats més.

El personatge d'internet, conegut com Ric de riure, i que en realitat també es diu Ric (ard), ha conjurat la següent fòrmula per combatre la galopant crisi econòmica i també l'avorriment generalitzat.

Artesania literaria + Pla anticrisi = Presentació per Sant Jordi !!

Així és com neix aquesta idea, la necessitat de ser emprenedor, (diguem-ne... guanyar algo...), i de pas fer realitat un dels somnis més macos que tinc de sempre, em fan engegar aquesta edició tant... particular!
Ja sabeu, sobretot els que seguiu el bloc, que ja fa temps que escric, sempre ho he fet, però ja fa uns anys, i sobretot també gràcies al bloc i al món dels blocs, l'obra ha anat creixent.
Per això ja és possible un recull. Perquè això si que s'ha d'aclarir, el llibre no conté relats inedits, és un recull, selecció dels 40 relats que m'han semblat més presentables i que ja han estat publicats tant a internet, en aquest bloc, com alguns d'ells en paper a la revista "Lo Collet". 

Ho anomeno "artesania literaria", per variis motius:
Per modèstia, doncs sóc un aspirant a escriptor, i lo que queda!
Per que m'ho faig tot jo, jo m'ho he imaginat, ho he escrit, ho he editat, he buscat ajuda en les coses que no sabia o podia fer, ho he enviat a una imprenta (doncs a imprimir no arribo), faré una campanya de màrqueting, i ho vendré jo, tot plegat gestionant tots els passos jo mateix. Ho sigui, pura artesania. A més, aquesta primera edició del llibre (ves a saber si ni haurà una segona), esta formada per 100 exemplars, el que podriem dir una edició limitada. Tot un treball d'artesania, que a més em permetrà fer dedicatories personalitzades per a tots aquells que el vulguin.

Tot i ser una artesania he de fer molts agraïments, sobretot a les persones que m'han ajudat amb el llibre, com la Júlia, gran dissenyadora gràfica, que ha fet la portada i la contraportada, i la Rosa, que com a bona professora de català va ser la principal crítica a la meva ortografia i als meus relats originals, i a part de corregir-me, em va ajudar a fer que alguns d'ells fossin més entenedors.
També, sempre estaré superagraït al bloc, i al món dels blocs, la blogosfera que en diuen, i molt especialment a l'escriptor J.M Tibau amb al seu bloc Tens un racó dalt del món, i al bloc Relats conjunts, que m'han instigat, inspirat, i animat a escriure. Molts dels relats del llibre surten d'alguna de les moltes propostes literaries que fan.

Poca cosa més es pot explicar del llibre, que té 202 pàgines, en format A5, i caràcters de mida 12. Es tracta de 40 relats, alguns més llargs, d'altres més curts, amb moltes temàtiques diverses, com podeu veure al detall de la contraportada.

El llibre, a l'igual que els relats i tot el que publico al bloc, té una llicencia Creative Commons, que permet la copia i la lliure difusió, amb les úniques limitacions de la cita de l'autor, i la restricció comercial. Això vol dir, que vull vendre els llibres, però sobretot vull que els relats es llegeixin, o sigui que qui vulgui llegir gratuïtament també ho podrà fer, fins i tot fotocopiant-se el llibre legalment.
Això si, un llibre és, ho hauria de ser, un objecte de valor, i tenir-lo no és el mateix que haver-lo llegit.
Que ningú s'estigui de llegir-lo, però!!!

I com es pot aconseguir un dels 100 exemplars del llibre?
Doncs el pla té, en principi, cinc fases.
La primera és la campanya de marq e tinc, durant la setmana del 9 al 15 d'abril, basicament a través del facebook (on tinc el mateix nom que al bloc), de correus electrònics, i del boca a boca. Aniré donant detalls, fins el dia 13 que faré la presentació virtual (això que llegiu ara mateix).
Durant la setmana del 16 al 22, també a través del facebook i correus elèctrics, comença la primera comanda de llibres, tothom que en vulgui el podrà reservar i ja acordarem com us el faig arribar.
El dia 21, a Colldejou, es celebra el primer acte de Sant Jordi, organitzat pel Centre Cultural de Colldejou, consistent en la presentació del llibre. Es realitzarà a la sala d'actes a les 18:30 (Hi esteu tots convidats), i jo mateix us explicaré algunes coses que encara he de pensar... també tindré exemplars per vendre i dedicar personalment.
El dia 22, a Colldejou també, el Centre Cultural monta la paradeta de llibres i roses, com cada any, i també en tindran uns exemplars.
Finalment, el dia 23, per Sant Jordi, jo mateix sortiré al carrer, i fent una barreja de performance i "top manta", voltaré per Reus amb els exemplars que hem quedin. Aniré amb gorra, busqueu-me!!!

i ja està tot dit, ara només esperar que les coses vagin tal com les he planejat, i sobretot que els que llegiu el llibre disfruteu una estona, i us agradi. I si els venc tots, doncs ja estarà bé!

i sense res més a afegir...
apa salut!!

Kampanilla torna a volar

Avui toca... post meliquista nostàlgic amb homenatge a una motocicleta!!!

Qui no li ha posat nom al seu cotxe? moto? bicicleta? o altres objectes més o menys estimats? doncs jo també ho feia quan era més jovenet, i a una de les primeres "coses" a la que vaig posar nom va ser a la meva vespinillo.
La Kampanilla va ser el meu primer vehicle a motor, me la va comprar mon pare quan tenia 18 anys perquè pogués anar a l'institut, que queda fora de la ciutat a bastants km de casa, i a una de les primeres feines que vaig tenir en un viver de Cambrils.
El nom prové d'un dels personatges del còmic de Max "Peter Pank", que en aquella època era un dels meus referents. En aquest còmic, la fada té un toc més de bruixa, i una sensualitat punk que a mi m'encanta encara avui en dia, a més, no era precisament una fada "cursi" com podeu veure en el full del còmic que us poso.
Tornant a la vespinillo, el bateig es va fer amb una enganxada de pegatines, que em vaig currar jo mateix, on hi havia dibuixades imatges de la Kampanilla. Ben fetes les pegatines! encara aguanten avui en dia més de 15 anys després.
La vespinillo va ser la revolució de la mobilitat per a mi, vaig començar a circular sense parar, voltant per tota la comarca, tant per conèixer terme, se'm veia sovint per la Boca de la Mina o per la Pedrera, com per anar de concert en concert descobrint els camins.
Al cap d'uns anys, quan vaig marxar de casa per anar a viure al centre, ja vaig aconseguir el meu primer "carro", i la vespinillo, pobreta, va passar a fer-me més nosa que servei, doncs no tenia on aparcar-la.
Vaig cedir-la a uns amics, que la van fer voltar per Vilaplana uns pocs anys.
Però els amics van haver de marxar, i la Kampanilla em va tornar quan ja vivia a Colldejou. Però tampoc la necessitava per a res, ni tenia on guardar-la, així que la vaig tornar a cedir al Joan, que la va reparar a consciència, i la va fer circular força anys pel poble.
Però les circumstàncies van cambiant, i el Joan ja no viu aquí, i la vespinillo es va quedar apartada als baixos de casa seva, com a mig abandonada.
Fa pocs mesos, mon cunyat me'n va parlar, demanant-me si li podia deixar per anar a la feina, com que el Joan ja no en feia res no li va importar deixar-li, i Kampanilla va tornar a circular diariament per Trucafort.
Però ara l'Eduard ja no la necessita, així que me la va portar. I aquí està, aparcada en un racó de la plaça com la podeu veure a la fotografia. I la faig anar!! ni que sigui per airejar-me els dies d'estudi, o per anar a l'hort en un plis plas, i funciona perfectament!!!
Kampanilla torna a volar!