Kampanilla torna a volar

Avui toca... post meliquista nostàlgic amb homenatge a una motocicleta!!!

Qui no li ha posat nom al seu cotxe? moto? bicicleta? o altres objectes més o menys estimats? doncs jo també ho feia quan era més jovenet, i a una de les primeres "coses" a la que vaig posar nom va ser a la meva vespinillo.
La Kampanilla va ser el meu primer vehicle a motor, me la va comprar mon pare quan tenia 18 anys perquè pogués anar a l'institut, que queda fora de la ciutat a bastants km de casa, i a una de les primeres feines que vaig tenir en un viver de Cambrils.
El nom prové d'un dels personatges del còmic de Max "Peter Pank", que en aquella època era un dels meus referents. En aquest còmic, la fada té un toc més de bruixa, i una sensualitat punk que a mi m'encanta encara avui en dia, a més, no era precisament una fada "cursi" com podeu veure en el full del còmic que us poso.
Tornant a la vespinillo, el bateig es va fer amb una enganxada de pegatines, que em vaig currar jo mateix, on hi havia dibuixades imatges de la Kampanilla. Ben fetes les pegatines! encara aguanten avui en dia més de 15 anys després.
La vespinillo va ser la revolució de la mobilitat per a mi, vaig començar a circular sense parar, voltant per tota la comarca, tant per conèixer terme, se'm veia sovint per la Boca de la Mina o per la Pedrera, com per anar de concert en concert descobrint els camins.
Al cap d'uns anys, quan vaig marxar de casa per anar a viure al centre, ja vaig aconseguir el meu primer "carro", i la vespinillo, pobreta, va passar a fer-me més nosa que servei, doncs no tenia on aparcar-la.
Vaig cedir-la a uns amics, que la van fer voltar per Vilaplana uns pocs anys.
Però els amics van haver de marxar, i la Kampanilla em va tornar quan ja vivia a Colldejou. Però tampoc la necessitava per a res, ni tenia on guardar-la, així que la vaig tornar a cedir al Joan, que la va reparar a consciència, i la va fer circular força anys pel poble.
Però les circumstàncies van cambiant, i el Joan ja no viu aquí, i la vespinillo es va quedar apartada als baixos de casa seva, com a mig abandonada.
Fa pocs mesos, mon cunyat me'n va parlar, demanant-me si li podia deixar per anar a la feina, com que el Joan ja no en feia res no li va importar deixar-li, i Kampanilla va tornar a circular diariament per Trucafort.
Però ara l'Eduard ja no la necessita, així que me la va portar. I aquí està, aparcada en un racó de la plaça com la podeu veure a la fotografia. I la faig anar!! ni que sigui per airejar-me els dies d'estudi, o per anar a l'hort en un plis plas, i funciona perfectament!!!
Kampanilla torna a volar!