un dia, fa poc, d'aquest començament de primavera estrany, anava cap a l'hort i sorpresa...
Les orquídies blanques! totes florides! un prat ple!
Segons tinc entès aquesta orquídia pertany a l'espècie Cephalanthera rubra o longifolia ( segons Folch!), el mateix autor l'anomena Curraià, nom que mai he sentit, de fet aquí a Colldejou mai l'he sentit anomenar, si de cas orquídia blanca.
Fa poc amb el Pep, un company que domina molt de botànica, ens les vam estar mirant i segons ell potser no era ben bé aquest el seu nom.
-És la meva monocotiledònia preferida deia ell!
I es que les orquídies són plantes que desperten passions!
precioses orquídies,
per aquestes muntanyes de Colldejou i Llaberia n'hi ha força d'aquestes blanques, floreixen totes de cop a partir del maig i fins el juny, les flors es van obrint a la vara i es mantenen durant dos o tres setmanes abans d'assecar-se.
Una anècdota: Fa anys quan anava a l'institut, el professor de Botànica, molt bon professor, ens va portar a la Mussara a conèixer la flora local, es va parar davant una cefalantera i ens va dir:
-Nois, aquesta orquídia és molt maca i apreciada, es espècie protegida i està prohibit collir-la-
-Ostres profe! no serà com aquesta!- va contestar un ensenyant-li la que acabava d'arrencar.
I no va ser l'únic!
Les nostres orquídies no són com les tropicals, que són enormes, les nostres orquídies són petitetes, petites però boniques, això ben segur! com tot aquí, vaja!
i poca cosa més...
A si! apunteu-vos a la cadena de personatges!!!
Salut!
5 comentaris:
Quines flors magnifíques! I gràcies pel "Escolta aquest post", una idea meravellosa per a mi qui vull aprendre la llengua utilitzant els blogs! Bon cap de setmana!
Per ací podem trobar iris blancs per tot arreu, blaus per les muntanyes i grocs per la marjal.
Els blancs tenen una historieta interesant que vaig comentar la primavera pasada en el meu blog y que transcric breument: "Comentaba con mi hermano hace unos días, que la presencia de lirios blancos delante de las casas de los musulmanes, era un signo de que algún habitante (o todos, que lo dudo) de aquella casa, había peregrinado a la Meca. Puede que eso sea un mito más. Puede incluso que sea una información recogida por la veloz mente de mi hermano y convertida en una especie de “leyenda” histórica. Sea como fuere, creo que es bonito, tanto la historia, como los lirios."
Salut i espere que hi participe més gent en la cadena de personatges!
Pensava que aquí no s'en feien d'orquídies....són precioses!
Que maca!Ohhhhh!
Ric! A mi que m´agraden tant les flors! És la meva època preferida per sortir a caminar. Per aquesta temporada la Mola n´està plena. Aquest any gairebé han coincidit amb algún lliri de Sant Josep! Gràcies pel teu regalet visual...
Vaig voler participar amb els personatges, però no ho vaig entendre massa bé.
Ptonets d´orquídea blanca!
Publica un comentari a l'entrada