de Colldejou a Llaberia pels revolts...

Si algun dia veniu a Colldejou, les excursions bàsiques i obligatòries són, com no la pujada a la Mola i l'altre és anar a Llaberia pels revolts. Són excursions circulars, amb inici i fi a Colldejou, i de nivell baix-mig, a molt tirar uns 10-12 km que es poden fer tranquil·lament en unes 4-5 hores. Els itineraris estan molt ben assenyalats i resulta difícil perdre-s'hi.
Ja fa uns anys quan vaig venir a viure aquí em vaig recórrer tots els camins que hi havia senyalats al meu plànol excursionista de l'editorial Piolet, i al mateix temps anava amb la llibreta apuntant tot de coses i fent descripcions de la ruta.
Doncs ara recuperaré algun d'aquests itineraris, que faig de tant en tant, per si algú posa al google "excursions per Colldejou, Baix Camp" pugui tenir una mica de la meva... visió?

L'excursió comença des de la plaça de l'església, seguiu el carrer que tira amunt, uns cartells ens indiquen la direcció de l'Hipica Colldejou.

1. Sortida de Colldejou pel collet del bon amic, seguint el gr marcat de vermell i blanc que porta per pista fins el coll del guix.

2. Encara a la vista de Colldejou la pista es bifurca, us recomano seguir pel camí de l'esquerra, passareu pel costat d'alguns dels horts i a la primavera veureu moltes flors dels fruiters.

3. Les dos pistes tornen a trobar-se en un racó on hi ha un camp d'avellaners. Aquest deu ser un dels camps a més altitud que encara queda al poble i que no està abandonat, aquest cultiu ja fa anys que s'està perdent per aquestes terres cada cop menys dependents de l'agricultura.



4. Poc abans d'arribar al coll del guix un senderó a la dreta ens estalvia els últims revolts asfaltats de la pista. Aquí ja hi veurem les pedres guixenques que donen nom a aquest coll i que abans eren també una font econòmica al poble, es coïen en forns i s'en feia calç viva o semblants.

5. El coll del guix, separació de la mola de Llaberia i la de Colldejou, hi conflueixen uns quants camins, el que ve de Colldejou, gr 7,a la dreta el que puja a la mola, gr 7.3, a l'esquerra la pista que porta als bullidors, i davant la continuació del gr que baixa cap a la vall de massanes. Seguirem per aquest últim. La vegetació que hem anat trobant fins arribar al coll és la més típica dels boscos de la terra baixa mediterrània, bosc de pi blanc, amb llentiscles, matabous, estepes i arítjols entre d'altres arbustos.

6. Seguint la pista marcada amb el gr baixem cap a la vall de Massanes, a partir d'aquí la vegetació que trobarem és de llocs més humits, hi veurem força més alzines, pi pinassa i també alguns arbres de fulla caduca com la blada o el roure.

7. La pista es bifurca, planera a l'esquerra i baixant a la dreta, agafem a l'esquerra en direcció Llaberia.

8. Arribem a una petita basseta. S'omple de les aigües de la font de l'avellar. Des d'aquí el gr es transforma en senderó, que a poc a poc, es va enfilant fins arribar als revolts travessant un alzinar. La vall de Massanes, orientada cara al Priorat, es molt rica en aigua recollida per les muntanyes veïnes, d'aquí en traiem l'aigua pel poble.

9. Els revolts comencen just en el punt on ens creuem per la dreta amb el pr que ve de Marçà, hem de seguir però amunt. Aquest camí du aquest nom a causa de la gran quantitat de tombs que fa per superar suaument el gran desnivell que ens falta fins arribar a dalt al portell.
Mentre anem pujant ens fixem amb que augmenta la varietat de plantes del bosc, més ginebrons, més càdecs, més grèvols.


10. Arribem dalt de tot dels revolts, i entrem a la mola de Llaberia pel pas natural del portell de Llaberia. Des d'aquí tenim boniques vistes de la Mola i el Montsant.

11. La mola de Llaberia té forma de cubeta o plat fondo, i el poble de Llaberia es al mig. Podem veure un canvi evident de vegetació. El sòl rocós i les dures condicions de vent i sequera, fan que només les brolles de farigola i romaní i algun arbust com càdecs o llentiscles visquin a les vores d'aquest plat-montanya

12. El camí ens baixa per entre la brolla, i poc després el sòl rocós es transforma en fina arena.

13. Creuem el llit del barranc de Llaberia, normalment sec, i seguint el senderó, ara més planer, deixem a l'esquerra el cementiri vell de Llaberia, just abans de veure les primeres cases del poble.

14. Llaberia és un poblet força bonic, com de postal, de dos carrers, té un museu del tir a bast, hi una font d'aigua bona si seguim el camí que segueix avall del porxe, també hi arriba la carretera, les cases són ocupades només de cap de setmana, tot i que hi veiem un parell d'hortets ben cuidats. Antigament l'ajuntament de Tivissa, del que forma part Llaberia, cedia gratuïtament l'antic ajuntament a mode d'alberg pels excursionistes.

15. Sortim de Llaberia pel principi del poble, on s'acaba la carretera, seguirem el pr marcat de groc i blanc que en durà fins la miranda.

16. El senderó de seguida va a una pista que seguim recte amunt, al cap de poca estona podem veure uns cartells explicatius sobre la fauna que el Consorci de la serra de Llaberia ha instalat.

17. Arribem al collet dels collivassos, aquí deixem el pr, que va en direcció Pratdip, d'aquí podem agafar qualsevol de les dues pistes, que pugen directe cap a la miranda, la de la dreta , fa drecera, tot i que puja més costera. Davant nostre tenim la gran esfera que forma part del radar meteorològic instal·lat l'any 2008.

18. Just al costat del radar hi ha la caseta del guarda forestal, i una mica més amunt el punt geodèsic de la miranda. Per baixar fins al coll del guix passarem per la drecera d'en Ramon, aquest camí s'agafa a l'esquerra del punt geodèsic si mires de cara a Colldejou, acostuma a estar senyalat amb algun tipus de fita.


19. A partir d'aquí el camí baixa vertical fins al coll del guix, en aquesta part de bosc hi veurem moltes blades, vermelloses a la tardor, i també bons exemplars de teix i de grèvol. També hi podem veure precioses orquídies com l'abellera i la cefalantera blanca.

22. Ràpidament el camí desemboca al coll del guix. A partir d'aquí seguim un altre cop el camí que em fet fins a Colldejou.

i ja em passat el dia!!!