tomaquets!

Les tomaqueres són unes plantes originaries de les muntanyes andines de sud Amèrica, els habitants d'aquelles terres ja els cultivaven segles avans de les grans civilitzacions inques i maies, i avans de l'arribada dels espanyols al segle XV ja es cultivaven diferents varietats per tot el continent fins a Mèxic. Després amb el descobriment d’Amèrica els tomàquets van arribar a Europa, a poc a poc es van anar introduint, els italians menjaven uns tomàquets grocs al segle XVI, i també es menjaven per les nostres terres peninsulars, al principi els anglesos el consideraven tòxic i no el van començar a apreciar fins el segle XVIII, des de llavors s'ha cultivat de valent per tot arreu, se n'han fet i descobert moltíssimes varietats diferents i fins avui en dia en que continua expandint-se pel món i omplint el plat de milions de persones.


Algunes varietats de tomàquet són;
Tomàquet d'amanir: el que s'utilitza per l'amanida, se sol collir una mica verd.
Tomàquet de branca: també anomenat Canari, és el que s'utilitza per sucar, es cull madur i normalment és més petit que el tomàquet d'amanir.
Tomàquet Cherrie: és un tomàquet molt petit que s'utilitza sencer per guarnir amanides. Hi ha varietats de color vermell i altres de color groc.
Tomàquet de penjar: és un tomàquet de mida petita que s'utilitza per sucar i té la característica que es pot conservar tot l'any penjat en un lloc fresc i sec.
Tomàquet Montserrat: també anomenat tomàquet de Rosa, és un tomàquet amb molt espai buit que s'utilitza per farcir.
Tomàquet de Pera: té aquest nom perquè la forma recorda una mica a una pera. És el tomàquet que utilitza la indústria per a fer conserves. És molt carnós i va molt bé per fer salses o gaspatxo.


En el cultiu tradicional, uns fems en un terra normal, sobretot que no faci tolls i unes temperatures estiuenques són suficients per assegurar les collites, també els trípodes de canyes que s'utilitzen per mantenir-les dretes i facilitar la collita, la recollida i que no es facin malbé els tomàquets en contacte amb el terra.


En el cultiu industrial s'utilitzen els hivernacles, per augmentar i controlar les temperatures ideals per a les plantes cosa que n'augmenta la producció, i per adelantar les collites i aconseguir els tomàquets més temprans o tardans, per tenir tomaquets tot l'any. a les èpoques més fredes, els tomàquets es cullen verds i es fan madurar amb etilè, un gas que n'augmenta la conservació a canvi de treure-li sabor i valor nutritiu.


també es cultiva en cultius hidròponics, amb les plantes creixent sobre substrats inerts, alimentant-se dels nutrients que l'horticultor li subministra via reg, això també en fa augmentar la producció, que l'any 2002 va ser de 108 milions de tonelades!
Tomàquets a dojo!


Les meves tomaqueres han viscut de l'oxigen i el carboni de Colldejou, s'han alimentat de fems de l'hípica i d'aigua de la bassa, i ara fan amanida, estan penjats o ja són salsa...
que bons que són els tomàquets!


i res més apa salut i pam tomaket!