dedicat a mi mateix... ves tu que jocentrista...
la vida va ràpid
i jo al meu pas
la gent com corre
i jo pensant
només en mi
i estar tranquil
i dormir i xalar
agafant al vol la sort
estimant el desitjat
moment de mi mateix
viure i crear
actuar i pensar
sent un ric
reflexe de mi
i del que vull somiar
i aquest per a vosaltres...
Amics d'or
veus que m'animeu
us preocupeu
m'estimeu
aliments d'alegria
columna, fugida,
amb el anys
el sentiment és profund
la unió, l'agraïment
tot el que us dec
i mai tinc prou a tornar
aquí esteu
i us vull viure!!!!!
apa pues que sigui sempre així............
salut!!!!
3 comentaris:
cada persona recollirà el que sembri...
titu! a viure la vida i si pot ser conjuntament, millor. les coses com més entorn tinguem millor passen. el problema és que a vegades l'amistat es pot transformar però l'estima sempre queda. ni la mort es capaç de trencar-la.
amimu i endevant!
ostres,
Publica un comentari a l'entrada