dimecres, 21 de gener de 2009

l'alzina

pos avui pensava en quina entrada del bloc fer, i mirava la llista, per que tinc unes llistes que faig a vegades quan em poso creatiu i dic, -faré una entrada del bloc de...-, i així m'apunto coses que a vegades faig a vegades no. I me adonat que no he fet encara cap entrada dedicada a una planta o vegetació o alguna d'aquestes coses sobre les que m'es tant fàcil enrollar-me.
Pos aquí ho teniu! dedicat a l'alzina, un dels arbres més mítics i macos que tenim per aquí...

les alzines són uns arbres molt especials, el que més fascina és la seva longevitat, poden viure fins a 2000 anys! i més i tot, de fet, no gaire lluny d'aquí, en terme de l'Aleixar, hi viu l'alzina de mas de borbó, una alzina mil.lenària, enorme, us imagineu tot el que ha vist i a passat aquest arbre? els romans ja hi feien la migdiada a sota, i els bandolers de l'edat mitjana, i els soldats de les guerres napoleòniques...

"aquest és el fruit, la gla"

Les alzines són un arbre ben silvestre, no es cultiva, i en trobem per molts llocs de les nostres muntanyes, i també en algun racó de la plana, normalment a no ser que hagin quedat aïllades per l'activitat humana, les alzines creixen conjuntament, formant els alzinars.
que no es cultivin, no vol dir que no siguin útils per a natros els humans, l'utilització de la fusta per a construir de tot, i de la llenya com a molt bon combustible són molt antigues, aquí a Colldejou ja coneixeu l'aprofitament en forma de carboneres que s'en feia, i que ha donat el sobrenom de "fumats" als habitants d'aquest poblet. També el fruit, la gla es profitosa, s'utilitza com a aliment del bestiar, sobretot tocinos, per alimentar els pernils que campen per les deheses d'Andalusia i Extremadura, ja que és un fruit molt ric en fècules (farinós) i sucres, de fet també he llegit que els antics quan passaven gana, n'havien arribat a fer pa.

"fotomuntatge on es veu, l'alzina solitaria, l'escorça i la flor masculina"

les alzines són plantes escleròfiles, i, ah que és això? doncs molt fàcil "pequeño saltamontes", vol dir que són vegetació adaptada a la sequera i als climes àrids, com els nostres logicament, alguns del trucs biològics que utilitza l'alzina per sobreviure a terrenys pedregosos i secs i plujes escasses i mal repartides en el temps, són; tenir la fulla endurida, això li serveix per a reduïr l'evaporació que li provoca el sol, si voleu comprovar-ho poseu al sol una fulla tova com enciam i una d'alzina i comproveu, "pequeños saltamontes" que l'enciam es deshidrata i asseca molt més ràpid, proveu-ho, proveu-ho!
per la banda de sota de la fulla, hi ha com unes pilositats, també són una eina per la planta, li serveixen per a retindre humitat durant les matinades humides, per a suportar els migdies tòrrids.
és un arbre de fulla perenne, o sigui que mai es queda pelat, ja que les fulles li cauen progressivament, com a natros el pèl, cada fulla dura uns 3 anys, i l'arbre en fa moltíssimes, té un fullatje força dens.
Les alzines fan flors masculines i flors femenines, i un mateix arbre en té dels dos tipus, les masculines són com penjolls amb unes boletes grogues que es veuen a la primavera i canvien el color del paisatje, la flor femenina és bastant discreta, es troben de dos en dos i són com botonets petits i discrets, que després es transformen en les vistoses glans, o aglans com dieu molts.
una altra propietat que li dona a l'alzina especial resistència per a sobreviure i colonitzar les muntanyes, és la capacitat de rebrotar, (cosa que no tenen els pins per exemple), això li permet sobreviure als atacs dels vegetarians, que pasturem per la muntanya i ens menjem tot el que trobem, als incendis, cosa típica per aquestes terres, i també al ferotje atac de la pitjor bestia, els humans. els llenyataires, donen forma al bosc, tallant rebrots i donant força a uns peus més que a altres, per a fer grans soques o llenya, de fet, de forma natural les alzines no sempre agafen forma d'arbre amb una sola soca i tot bonic, en els llocs més durs a vegades es veuen formant bosquets superatapeits de petits troncs molt junts, resultat del creixement de molts rebrots, per dalt de Llaveria on peta tant el vent, en podeu veure, també en molts altres llocs.
buenu un parell de coses més que ja m'estic enrollant.


"foto meva! les fulles palides d'una alzina"

no quedaria botànic, sinó expliques que el nom científic de l'alzina és quercus ilex, té moltes plantes emparentades, com els roures, que n'hi ha de molts tipus, el garric, que és aquell arbust malparit semblant a l'alzina però amb la fulla més petita, i la surera, arbre d'on surt el suro bastant semblant. pertany a la família de les fagàcies, on també està emparentat amb els faig, i els castanyers.
en castellà li diuen "encina", "carrasco" i també "xardón" he llegit, els catalans a part d'alzina, també li diem auzina, no se on, carrasca, així li deia una de Calaceit, aglaner, aglà, i d'altres maneres suposo.
en portuguès, "azhino", "chéne vert" en francés i "holm oak" en inglish, i "arte" o "abarra" en euskera (o he llegit no en tinc ni idea jo!)
Per acabar, si voleu veure alzines guapes aneu a.... La muntanya!
Per Colldejou, surt al mapa l'alzina de l'Escoda, a Massanes, i baixant de la Mola pel coll roig, també hi ha un alzinar molt maquetó.
en terme de l'Espluga de Francolí hi ha un alzinar molt important, l'alzinar de la pena, que aproveïa el monestir de poblet i que és força gran i ecologicament important. ja us he anomenat l'alzina de Mas de borbó, i a Reus n'hi podeu veure, per exemple, al jardí del mas carandell, ves que us he de dir!
ben segur que n'hi ha d'altres de molt grans i maques, si en coneixeu m'ho podrieu dir, i un dia anem a fer-li unes fotos.
buenu i fins aquí aquesta lliçó "pequeño saltamontes"!
salut i fins la pròxima!


"foto meva! alzina amb neu, a colldi!"

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails