divendres, 19 de setembre de 2008

la novena festa del vi

Aquesta és la crònica de la novena festa del vi que va fer el gran Bacus a http://festadelvi.blogspot.com/ la poso aquí per als que no sou visitants d'aquest bloc, així us feu una idea del que va passar aquell cap de setmana i qui sap.... a lo millor us apunteu a la desena...

Doncs si! estimats humans i cofrares...
la novena festa del vi ja és història, els personatjes dels contes, no van deixar que el vell Sucab es begués el líquid de les botes, van necessitar tot un cap de setmana, però entre tots van aconseguir buidar-les, tot i que això els comportes una intòxicació vinitícola...
I amb això van salvar la memòria dels contes, sucab va tornar a centrar-se, i la caputxeta va tornar a portar sabatetes i no botes, el gegant del pi ja no tenia closca, ... i així tot va tornar a la normalitat, i els contes es van seguir explicant pels segles dels segles de la mateixa manera...
I com es diu, doncs conte contat ja s'ha acabat!
Aquest és el final del conte, però en realitat aquell cap de setmana allà dalt als boscos de castanyers i roures de Prades van passar moltes coses.
Els cofrares pastissers/eres s'ho van treballar molt, fins i tot van patir algun "accident" i tot i això no van acabar de quedar contents amb els seu fruit.
La nit del divendres ja es va començar a buidar les botes, al crit de "bola de foc".
El dissabte va caure un bon ram durant tot el dia, cosa que va portar de cap als cofrares, que van montar un campament de plàstic per a no mullar-se, el dinar va ser deliciós, despres va tocar un conjunt que musicava contes, es va fer most, es va sopar gran quantitat de truites, es va realitzar el pregó de la festa, van actuar uns músics que tocaven cançons de taberna en honor a mi, el gran Bacus, es van repartir mitjes frases que van crear les parelles que van ballar el ball del fanalet, un altre conjunt va tocar durant tres hores fent embogir gran part dels presents, uns espontanis van rapejar, es va encendre una flama i aquesta va alimentar uns acustics que van veure sortir el sol...
el diumenge es va recollir tot i després de comprobar la feina feta, una gran cadena humana va pujar les coses cap a dalt...
i els cofrares que s'ho passen molt bé fent el que fan, encara van estar junts fins al vespre, parlant del que havia passat...
i així pels segles dels segles.... bevem!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails