diumenge, 20 de gener de 2013

No sempre és, allò que sembla ser.

Em costa agafar una dinàmica per tornar a escriure relats.
Això no vol dir que no escrigui... faig moltes pàgines per treballs del Grau.
Això no vol dir que no tingui idees... les vaig anotant en paperets, en arxius, per aquí, per allà...
Però costa, no se ben bé perquè.
Avui he trobat una d'aquestes notes, amb una idea simple, escrita en dos línies, i he pensat:
-Va! que no és tant difícil!
i ha sortit això:


Ell feia estona que la mirava, ella es feia la distreta mentre seguia ballant i de tant en tant parlava a cau d'orella amb alguna de les amigues que l'envoltava.
La música a tot drap, els llums de colors mòbils ballaven també, com tota la gentada que s'atapeïa en aquella discoteca, si es podia anomenar així aquell local tant petit.
-Has vist aquell del jersei vermell?-
-Si, és mono, oi?-
-Fa una hora que et menja amb les mirades, nena avui ja tens plan.-
-No que va, si jo passo.-
-No dius que t'agrada?-
-Dic que és mono, no que me'l follaria.-
Ell, potser intuint que era el protagonista de la conversa amb l'amiga, cada cop s'acostava més.
Finalment ja era al seu costat, amb el got a la mà, ballant.
Fent servir una de les seves gràcies ell va iniciar una conversa, es va presentar, va comentar-li alguna cosa del local, de la música que sonava.
Ella li mantenia la conversa amb un somriure, quan es feia un silenci ballaven un davant l'altre. Les amigues, al costat d'ells, comentaven el festeig. Una se li acostar a parlar-li a la orella.
-Avui folles doncs, no?
-Que dius! Només estic ballant!
-Ja, només ballant...
-Mira, ballo amb ell una estona, després em convida a un cubata, i per acabar m'acompanya a casa, i després se'n va, que et sembla el meu pla?
-Em sembla que ell va calent doncs.
-Doncs ja té cinc dits per fer-se passar la calentura!
Ell la va agafar per la cintura i l'amiga es va retirar.
Van continuar ballant, i parlant, i per suposat ell la va convidar a un parell de  cubates.
I quan van tancar la discoteca, ella li va demanar si la podia acompanyar a casa. Ell es clar, no s'hi va negar.
Van anar amb el cotxe d'ell, ella el guiava. Va parar just davant de l'edifici on vivia ella.
Asseguts al cotxe, ell se li va acostar, abraçant-la va intentar besar-la, però ella es va apartar. Posava cara d'ofesa.
-No! Que fas? Que et fa pensar que jo vull?
-Dona, doncs... hem ballat, m'has caigut simpàtica... vaja m'agrades... i com que tu...
-Jo? Que?
-Doncs com que m'has seguit el rollo...
-Que et penses, que perquè m'has convidat a uns cubates, i m'acompanyes a casa, això vol dir que hem de fer alguna cosa?
-Dona! No, però... m'ha semblat...
Ell posava cara de no entendre res, ella encara s'envalentonava més.
-Que et penses, que em pots comprar? Que sóc una prostituta?
-Però que dius! Jo? Jo no...
Ell no sabia que pensar, estava al.lucinant, ella ja sortia del cotxe. Ell també va sortir.
-On vas? Me'n vaig sola, i mira, saps que? Té!-
Regirant al seu bolso en va treure la cartera, va agafar un bitllet de cinc i li va donar.
-Això és pel favor, per portar-me, i pels cubates.-
-Però... però... no vull diners... mira, una abraçada, fem-nos una abraçada per acomiadar-nos, i marxem cadascú cap a casa seva, i tant contents.-
Ella el va mirar sorpresa, va somriure pensant-se que aquell home era mig tonto.
Es va guardar els cinc euros, i el va abraçar, poc, no més de cinc segons. Després es va girar i va marxar dient-li adéu sense mirar-lo.
Mentre caminava cap al portal va sentir el cotxe d'ell allunyant-se. Va buscar les claus al bolso. Llavors se'n va adonar, i al girar-se encara va veure tombar el seu cotxe per la cantonada, i maleint aquella última abraçada va cridar:
-Merda! La cartera! Me l'ha fotut!.-


i sense res més a afegir...
apa salut!

3 comentaris:

Judit FR ha dit...

ara mateix, faria un comentari una mica masclista, però crec que realista... :) segueix escrivint!

Unknown ha dit...

isaac: el retorn! benvingut

... ha dit...

Doncs jo l'he trobat molt divertit!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails