Fa molts i molts anys (bé, de fet no en fa tants), en un quart pis d'una avinguda sorollosa de Reus, hi havia una parella de germans que s'arrossegaven per terra junts, jugaven als "clikcs" de Playmobil junts (montant petites ciutats), anaven amb les cosines junts a Ulldemolins, i també junts tota la familia anaven al Racons (junt amb el Joan i la Txell també), anaven a l'escola junts, i més tard, quan ja van ser petits adolescents, també anaven junts a ... a ... bé, a fer coses d'adolescents...
i un era el gran i l'altre la petita, i tots dos eren petits i ara ja han crescut,
i han passat els anys, i ara qui corre per terra és la petita Montsant, la petita de la petita,
per que la petita ja no ho és, ara té una petita, però continua com sempre sent molt... GRAN !
Moltes felicitats i per molts anys a la millor germana petita del món!!!
el millor regal que em podien fer!!!!
ResponEliminajo també t'estimo!
cusinet que m'ha caigut la llàgrima! muuuuua! us estimu molt als dos
ResponEliminaPer molts anys.......a tots dos!!!
ResponEliminaQuin post més maco!! Enhorabona per la part que et toca!!
ResponEliminaSalut!
aaaaaiiixxxxx !!!!
ResponEliminaun petó supergran Montse!!!
gràcies Garbí, Alba!
Muaaaaaaa!!! Neus!!!!
Per molts anys als dos :))))
ResponEliminaDoncs moltíssimes felicitats!
ResponEliminaQue bonic Ric! (petons Neus!!!)
ResponEliminaEnhorabona a la teva germana per tenir un germà tant maco que i dedica un gran post com aquest!
ResponEliminaUs recordo tan bé... ereu molt monos! I sempre m'agradava veure com us avenieu!
ResponEliminaMoltes felicitats Neus, per la nena, i tu Ricard, se't gira feina de tiet!
Petonets pels dos (pels 3)