dimecres, 29 de febrer del 2012

Et regalo un personatge 2 !!!


Siiii !!! Tornem-hi !
Una vegada en aquest bloc vaig intentar organitzar una història que al final va sortir prou bé, es tractava d'una cadena de regals. Sabeu que és una cadena de regals?
La idea és que un pensi un regal (en aquest cas, jo començo) i l'ofereixi, qui el vulgui acceptar haurá de pensar un altre regal per a oferir perquè una tercera persona es pugui afegir a la cadena, aquest tercer acceptarà el regal del segon i després pensarà un regal per a que s'hi pugui afegir un quart, i així anar seguint... s'entèn?
podeu mirar les instruccions que vaig donar la primera vegada, o fins i tot seguir aquella cadena...
voleu participar-hi?
doncs aquí teniu el meu personatge de regal per al primer que s'hi apunti:

Li diuen “El Mejicano” tot i que no és pas d'aquell país. Ell és d'aquí, de tota la vida, però moreno de pell i amb el pèl molt fosc i llis. 
Diuen que abans era jardiner, però que el van fer fora de l'empresa perquè era més aviat dropo. Però ell, lluny de demostrar la droperia que li adjudicaven, va trobar una altra manera de guanyar-se la vida. Al cap de dues setmanes de que el fessin fora, te'l podies trobar cada dia a la plaça, amb la guitarra a la mà, tocant i cantant ranxeres. Devia ser per això que van començar a dir-li “El Mejicano”. 
El cas és que tenia força èxit, ho feia prou bé. I ell es va caracteritzar i es va deixar un llarg bigoti a lo Mario Moreno, que encara li donava més aire de Mariatxi. I després d'això fins i tot es va posar un barret d'aquests típics, d'ala molt ample. 
Va fer-se conegut per tota la ciutat, va deixar el carrer i va començar a actuar primer en restaurants, després en sales de festes, hi ha qui diu que fins i tot el van llogar per a tocar a Barcelona. Una vegada, em comenta un amic, el van veure passejant per la ciutat amb un cotxe de luxe acompanyat d'una famosa cantant del moment. 
Però després de tant d'èxit, un dia va desaparèixer, i durant molt de temps no se'n va tornar a saber res. Avui he tingut la sorpresa de tornar-me'l a trobar. Estava a la plaça, tocant i cantant les mateixes cançons que feia anys l'havien fet un personatge conegut. L'he vist una mica deixat, vell fins i tot. Però m'he aturat a escoltar la seva música. Deliciosa com sempre. 
Per cert, s'ha afaitat el bigoti.

o sigui que ja sabeu, si voleu el meu regal, heu de pensar, i publicar un personatge, (si no teniu bloc envieu-me'l a ricderiurearrobagmail.com i us el publicaré jo!) i llavors serà vostre!
vinga! regalem-nos personatges!!!
i ja podem avançar que quan algú rep un personatge de regal, li agafen moltes ganes d'escriure'n una història amb ell, utilitzeu els personatges! i torneu el regal!
i us recordo, el personatge pot ser en qualsevol format, escrit, dibuixat, fotografiat, com vulgueu!
anims!
Feu-ne difusió i convideu a participar-hi a tothom que vulgueu!!!
Per acabar, en aquest espai aniré enllaçant la cadena
Ricderiure va regalar el    "Mejicano"  a  Gerònima    
la  Gerònima va regalar el mag  a la Carme
la Carme va regalar la Quimeta a la Gloria
la Gloria va regalar el Tinet a Dissortat
Dissortat va regalar l'esclau Idris a la Montse
la Montse va regalar en Jim a  l'Iblama
l'Iblama regala la Brigida a ... el pròxim que s'apunti!
i sense res més a afegir...
apa salut!

diumenge, 26 de febrer del 2012

Geocerca a Colldejou

Aquest cap de setmana, junt amb la Lu, hem publicat els nostres primers "grans" catxés, i no són grans per la mida, o per que siguin els primers, són grans perquè van més enllà del catxé tradicional consistent en anar a un lloc on el gps et marca una proximitat per trobar-lo.
Aquests dos catxés estan situats, com no, a Colldejou, i tal com es diu al propi text, pretenen donar a conèixer el poble.
Per als que no coneixeu el món de la Geocerca, us explicaré en que consisteixen.
El primer és un catxé misteri, consisteix en, des de casa, contestar una sèrie de preguntes, a través del googlejador, i després amb les respostes obtenir unes coordenades a on es pot trobar el "tresor".
És el següent: Geocerca a Colldejou #1


Aquesta és una sèrie de dos catxés que preten fer-vos conèixer la bonica població de Colldejou.
Per a resoldre aquest, primer haureu de respondre unes preguntes sobre el poble i la seva gent.


ATENCIÓ
Dins aquest catxé trobareu la fórmula per a resoldre Geocerca a Colldejou#2, per tant és imprescindible començar la sèrie amb aquest catxé.

Busqueu per la xarxa la resposta a les següents preguntes:

  1. Quina extensió té el terme municipal de Colldejou?
            A=X-10,2
     2.  A quina alçada es troba el poble?
            B=X-430
     3.  Quin és el teléfon del Bar restaurant el Casal de Colldejou?
            9778372XY
            C=X-4+Y
     4.  Alçada de la Mola de Colldejou?
            D=(X+1)/183
     5. Quin any apareix per primera vegada documentat?
            E=(X-154)/200
     6. Quin dia d'Agost , durant la Festa Major, se celebra la festivitat de Sant Llorenç?
            F=X-1



     7. Quants habitants censats tenia el poble el 2011? i quants d'ells eren dones?
         G=X-181
         H=(X-5)/25
     8. Quants regidors té l'ajuntament? i quants votants els van escollir?
         I=X
         J=(X-14)/40
     9. Quants vehicles hi havia matriculats el 2010?
         K=(X+10)/60
    10. Quantes persones aturades hi havia a 31 de Març del 2011?
         L=(X+1)/2




ATENCIÓ: Davant del dubte, tenen preferencia les fonts oficials, i si estan directament relacionades amb el poble encara més.

Substituïu els valors de les lletres a la següent fòrmula i ja podeu anar a buscar el catxé.

N  ABº CD. EFG    E  000º IJ. KLH

Molta sort i passeu-ho bé!


ATENCIÓ
Aquest catxé es troba fora del poble, en un lloc amb boniques vistes a la postal de Colldejou amb la Mola al fons, us ve de pas trobar-lo si pujeu des de Mont-roig del camp, per tant engegeu el gps abans d'arribar i us estalviareu tornar enrere.


El segon, és un catxé tipus multi, aquest consisteix en anar al lloc que s'ha preparat per al joc, i sobre el terreny fer una petita ruta durant la qual s'hauran d'aconseguir una sèrie de dades, amb aquestes dades s'aconsegueixen unes altres coordenades que ens duen a un punt on trobem una pista que ens diu on podem trobar el "tresor"
És el següent: Geocerca a Colldejou #2


Aquesta és una sèrie de dos catxés que preten fer-vos conèixer la bonica població de Collejou.

Per resoldre aquest catxé haureu de donar-vos un tomb per Colldejou, per tal de conèixer-lo, i apuntar algunes dades, que us donaran els valors necessaris per trobar les coordenades de la pista definitiva que us conduïrà al catxé final.


ATENCIÓ
La fórmula per a resoldre aquest catxé la trobareu dintre del catxé Geocerca a Colldejou #1. Així doncs, és imprescindible fer-lo previament.

Per tal d'orientar-vos, hem dissenyat el següent mapa:


La ruta comença a les piscines municipals, just a l'entrada del poble.
Aquestes son les coordenades d'inici d'aquest catxé, i us poden servir com a parking on deixar el vehicle. També podeu aparcar a la plaça, i després baixar caminant fins a l'inici, però fareu més camí.
Durant la ruta haureu d'aturar-vos als punts que us indica el mapa per respondre les següents preguntes:

1. Quantes pilotes hi ha dibuixades?
X=A
2. Quants quadrats té la porta de la casa amb la torre circular?
X=B
3. Quantes places d'aparcament pintades a terra veus?
X=C
4. Quin número té a la façana la casa més gaudiniana del poble?
X=D
5. Quin és el número de la casa que té un rellotge de sol a la façana?
X=E
6. Quants bancs veus?
X=F
7. Quants escalons has de baixar?
X=G
8. Quantes torretes rectangulars hi ha?
X=H

Substituïu els valors de A, B, C, D, E, F, G i H a la fòrmula i dirigiu-vos on us marquen les coordenades, a escassos 300 metres d'on heu acabat la ruta. Allí hi heu de buscar la pista definitiva que us durà al catxé.
Molta sort i passeu-ho bé!

Siusplau, no publiqueu fotos o pistes que delatin el catxé, la pista definitiva o el seu entorn. Les fotos us les podeu fer durant el recorregut de la ruta.
Gràcies!

Els enllaços per trobar-los a la web de Geocaching.com els podeu veure a la pròpia descripció, ens ho hem passat molt bé muntant-los, i esperem que força gent s'animi a "jugar" i a conèixer Colldejou.
i sense res més a afegir...
apa salut!

divendres, 24 de febrer del 2012

La por


Només girar la cantonada ja el vaig veure, anava per l'altra vorera. El cap acotxat, el barret tapant-li els ulls, de seguida em va fer pensar el pitjor. Al passar sota el fanal alguna cosa va lluir-li a les mans, vaig imaginar-me un ganivet. La llum va mostrar-me la seva vestimenta, cosa que encara em va espantar més, els pantalons es veien vells i bruts, esparracats, la samarreta rallada, de color vermell i negre, amb estrips força grossos. A uns 15 metres va començar a creuar el carrer dirigint-se a mi. Llavors ho vaig veure, no portava un ganivet, en duia almenys cinc, enganxats als dits com llargues ungles. 
Ni m'ho vaig pensar, vaig apretar a córrer tornant enrere per on havia vingut. Vaig sortir d'aquell carrer trencant la cantonada, buscant ajuda. Però no hi havia ningú, estava desert. 
Tres metres després de girar per la següent cantonada vaig veure aquell grup d'encaputxats. Em vaig espantar moltíssim, anaven pel mig del carrer, eren set o vuit, amb barrets en forma de cucurutxo com els penitents, anaven rient mentre es passaven una ampolla de la que bevien a morro. No era setmana santa, vaig pensar en el Ku Klux Klan, jo no sóc negre, però estava mort de por i girant cua vaig tornar a apretar a córrer. 
Quan ja no podia més em vaig aturar, estava en una placeta. Vaig respirar, llavors en un racó hi vaig veure gent. Hi havia un policia, estava xerrant amb una dona a la qual no vaig veure la cara. M'hi vaig acostar de pressa, nerviós, i vaig començar a explicar-li al policia el que m'acabava de passar. Va esclatar a riure, estava fumant i hem va tirar el fum a la cara. La dona es va girar, no era una dona, tenia bigoti i era molt lleig. També va esclatar a riure. Ja amb la llengua fora vaig sortir d'allí tant ràpid com vaig poder, el grup d'encaputxats ja entrava a la plaça. 
Els vaig deixar enrere, estava molt cansat de tant córrer, vaig mirar al voltant i no vaig reconèixer on era, havia donat tants tombs que m'havia perdut. Una mica més endavant vaig veure unes monges, sense por em vaig acostar a demanar-lis indicacions per sortir d'aquell barri. Quan es van girar vaig veure que també eren homes. 
No entenia res, només podia córrer. 
Després vaig sentir molt soroll, hi havia molta gent en un gran carrer molt il·luminat. 
L'aire era ple de confeti, la música sonava molt forta, tothom anava disfressat. 
Era carnaval i de tanta por que havia passat ni hi havia pensat. 

i sense res més a afegir...
apa salut!

divendres, 3 de febrer del 2012

Al president li torna a tocar la loteria

 Els que sapigueu de que va el 223è joc literari de Tens un racó dalt del món, ja us podeu imaginar com acaba la meva participació:


Un parell de centenars de persones, equipades amb pancartes i cartells, barren el pas al cotxe, amb els vidres tenyits de fosc, del president. A pesar del missatges, breus i clars, “lladre”, “cacic”, “corrupte”, el president es dirigeix al seu conseller que l'acompanya al seient de darrere. 
-Qui són aquests? Que fan? Que volen?-
-Els últims escàndols judicials han fet una mica de mal a la nostra imatge, senyor president, potser hauríem de...-
El president el talla: 
-Carallots, algun dia m'agrairan tot el que he fet per ells.-
La policia dispersa els manifestants. Creen un passadís per on el cotxe pot entrar al recinte. 
Ja a dins, el president és conduït a una petita estança, allí, assegut mentre el maquillen, repassa el guió de l'acte. El conseller se'l mira nerviós. 
-Preguntes? Com es que hi heu inclòs preguntes de la premsa? Qui són? Que hem preguntaran?-
-És per l'assumpte de la imatge que li comentava abans, hem pensat que demostrar transparència i mostrar-nos oberts a parlar...-
-Transparència? Carallots, no he de demostrar res jo, sóc on sóc i faig el que faig perquè és el meu paper, i ningú el pot fer com jo... I ja ho teniu controlat això?-
-Si senyor, no pateixi per res, les imatges que sortiran a les notícies de la TV les editem nosaltres mateixos...-
-Molt bé, així m'agrada...-

El president està tranquil. A l'hora prevista puja a la tarima, davant seu entre el centenar de persones que l'aplaudeixen, distingeix clarament una vintena de periodistes acreditats. 
Comença el seu discurs, parlant a poc a poc i gesticulant: 
-... la inauguració d'aquest aeroport és un dels actes més importants que hem fet els últims anys... ... nosaltres sabem que això serà un pas endavant per l'economia de la nostra zona... ... i els centenars de llocs de treball creats... ...i la rendibilitat de la inversió... ...quinze anys fa, que complint amb el meu deure i responsabilitat... ...a pesar d'una oposició insensata que res de bo vol per a nosaltres... ...però els resultats de les eleccions demostren... ... aquest aeroport serà...-
El discurs dura més de vint minuts, el públic l'escolta atent, i en ocasions aplaudeix o el victoreja.
Finalment, quan acaba amb una frase solemne, el conseller es posa al seu costat i dona la paraula al primer periodista:
-Que en pensa de les crítiques que ha rebut l'infraestructura per l'alt cost econòmic que ha suposat?-
El president torna a parlar de rendibilitat, de futur, i repeteix part del que ja havia dit. 
-Que els hi respondria als que l'acusen d'estar implicat en algunes de les empreses concesionàries que han participat a les obres?-
El president li fa una mirada al conseller, aquest acotxa el cap. Ara el president parla de transparència, de l'oposició que no sap ja com atacar-lo, i tanca la pregunta tornant a mencionar els llocs de treball creats.
-Les acusacions judicials que últimament li han fet per tràfic d'influències que... ...?-
Aquest cop el president ni es molesta a parlar sobre el que li han preguntat, torna al tema de la dinamització econòmica del territori. 
-I l'escàndol a nivell nacional sobre el finançament del partit que també sembla que... ...?-
El president adopta un posat seriós, i torna a arrebatre contra la falta d'arguments de l'oposició, i la manipulació del poder judicial. Just abans d'acabar de parlar fa un petit gest al conseller amagant la mà per sota la tarima. 
El conseller agafa el micròfon i dona per acabat el torn de preguntes. Afegeix quatre dades més sobre l'aeroport que estan inaugurant i acaba assenyalant la cortineta que cobreix la placa inaugural. 
El president s'hi acosta amb una rialla a la cara. Estira d'un fil, i la cortineta es desplaça deixant al descobert una gran placa metàl·lica gravada amb la data, el nom de l'aeroport, i també el seu propi nom. A l'esquerra de la placa, un relleu imita el seu perfil. El conseller s'apressa a presentar-ho com un homenatge sentit al gran promotor d'aquesta importantíssima obra.
La rialla del president s'amplia, i després d'unes paraules carregades de falsa modèstia, es posa just a sota la placa, disposat a que li facin les fotos que seran portada dels diaris de l'endemà.
El que no sap és que l'endemà, els diaris parlaran de terrible tragèdia, de fixacions mal posades, i de plaques inaugurals assassines. 
L'aeroport, que acabarà tancant al cap de dos anys de funcionament, durà el seu nom a títol pòstum. 

relat escrit amb aquesta cançó, de Def con dos, de fons.
es pot deduïr també qui inspira el personatge del president... (hi ha alguna pista subliminal)
i sense res més a afegir...
apa salut!!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails