dimecres, 31 de desembre de 2008

any nou... vida nova ?

Atenció ! depressa i corrent he enllestit aquest video... avans de la farra que celebrarem tots, en un lloc o altre, per celebrar que s'acaba el 2008, ...




així doncs us desitjo que s'ho passeu de muerte,a Mont-ral, a Cambrils, a Colldejou,a Mont-roig, a la Palma, a l'Straperlo, a la Novo, o a on sigui...
ens veiem l'any que ve...

al final no he pogut publicar això fins el dia 2, el que m'ha costat allotjar aquest video al youtube... tota la nit l ordenata en marxa....

i ja estem al 2009... tots els millors destijos per a tothom... i que aquest any millori el 2008...

ja posaré unes fotos dela megaparti de mont ral !!!!!

dimarts, 30 de desembre de 2008

per a que serveixen les flors? pregunta el petit princep...

buenu !
com a última penjada de l'any 2008 ( molt serà que aquesta nit m'animi altre cop ), i amb la tendència neomelancòlica que segueixo ultimament, posaré aquí mateix un semiconte que vaig escriure fa molt de temps quan intentava fer el jipi amb els nens...



Per a que serveixen les flors? Pregunta el petit príncep.


Basat en un fet real que hem va passar a mi mateix al C.E.E sant Rafel l'any 2001

Avui un nen m’ha preguntat per a que serveixen les flors. Jo que innocent de mi creia que només pel simple fet de veure les flors a la primavera ells, els nens, ja es sentirien satisfets del treball d’haver de preparar la terra, de sembrar i regar.
Doncs va, i el nen aquest em pregunta per a que serveixen les flors, jo intento investigar a que es refereix amb això de servir, i la seva resposta encara em desconcerta més.
-doncs, el meu amic, aquest hivern ha sembrat cols i raves i ara els cull i se’ls menja, però jo, com tu m’has dit, he cuidat aquest jardí, i ara penso, per a que serveixen les flors?-
jo el miro tot serio, l’agafo per l’espatlla i el porto al fons del jardí.

-seu aquí, i mira ben bé tot el jardí, diguem si no és cert que t’agrada veure-ho, tots aquests colors, vermells, grocs, violetes, i els verds de les fulles, i l’humitat de l’aigua, doncs això nen amic meu, serveix per alegrar la gent!-
-per alegrar?, es clar! El que vols dir es que quan estigui trist i ho vegi tot gris, vingui aquí i m’assenti, i això em traurà la tristesa-
No està malament per un nen penso, si ell ho cregués, podria ser així, crec que no li diré res més, per que no se si entendria que nosaltres també formem part d’aquest jardí, i que si per que l’hem estimat aquest ha esdevingut bell, es perquè compartim aquesta bellesa.
Després d’uns minuts en silenci, li dic.
-a la flor no li importa mostrar-se així de bonica, no ens demana res, per que li hauríem doncs de demanar nosaltres alguna cosa, crec, i això nen amic meu és una confidència, que la flor pel fet d’haver nascut aquí i d’ésser bonica i alegrar-nos, el que ens vol dir es que nosaltres que hem nascut allà i que som així o aixà, també podem ser-ho de bonics, i sobretot podem alegrar, i que si ella que és una planteta verda i petita, que només viurà un parell d’estacions, dedica la seva existència a fer feliç al que l’envolta, siguis home, insecte o ocell, que menys podem fer nosaltres...
i el nen em mira fent una ganyota
-ja ets ben estrany tu! Em diu mentre s’en va...
Bé, estrany és una paraula que pot voler dir moltes coses.

Fi

Dibuixem un xai !

dilluns, 29 de desembre de 2008

temporal de llevant i altres fotos

pos si ! com no... el valents reporters fotografs de la vila de colldejou han sortit a perseguir la notícia, i a pesar de les advertències de la conselleria d'interior ( el senyor Saura no vol que correm riscos) hem anat fins al peu del canó, la maltractada costa colpejada per onades de fins a sis metres...
buenu en veritat d'ones tant grans no n'hem vist, però els dos reporters anem d'estreno de cameres, i si més no ens hem distret fent fotografies i explorant la costa mont-rogenca...

aquí va una mostra de les fotografies, només n'hi ha una de meva... se nota?











video

buenu i amb aquest video en el que he arriscat la vida hem despedeixo i apa fins la pròxima que serà ja !
salut i que plogui força !

diumenge, 28 de desembre de 2008

dins les venes el mar

avui he descobert una nova manera de posar una cançó en una entrada del blog, així que ho celebraré posant-ne una...
aquí teniu una de molt maca que fa molts anys que va pel món...
són l'Electrica Dharma, això va sortir l'any 85 al disc Força Dharma deu anys de resistència.
si voleu saber més sobre el grup podeu veure la seva pagina oficial

Nota d'actualització febrer 2011
vaja, amb el temps sembla que el reproductor de música que vaig descobrir aquest dia a desaparegut, he buscat un enllaç semblant i no l'he trobat, ho sento!!!



també us hi poso la lletra...

Dins les venes, el mar
Com si fos un gran ocell
Voldria jo volar
Damunt el mar immens
Cel blau enllà, enllà...

Voldria no fer-me gran
i ser, amb tu, petit encara
Voldria estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i els teus ulls transparents,
miralls de lluna i enyorança.
Si tu i jo fóssim infants
plens encara del ritme de la dansa
no hauríem après a contar els morts
i jugaríem a estimar-nos.

Com si fos un gran ocell
Voldria jo volar
Damunt el mar immens
Cel blau enllà, enllà
Blau cel dins dels teus ulls
Dins les venes, el mar.

dimecres, 24 de desembre de 2008

nadal? o na Baix? millor ens trobem a baix...

buenas, buenas, i bon Nadal que és demà per a tots...
de fet a alguns afortunats com jo, el tió ens va cagar ahir... me va deixar ben esquitxat...
doncs això, que a la Riba hi va haber un aconteixement extraordinari, una trobada de tions!
n'hi havia fins a sis! i els vam atonyinar fins a deixar-los minusvalids, tuertus, i castrats! van cagar... se van cagar! van repartir per a tothom!
i mireu quin parell de posters van repartir per a uns quants de naltros...





























aquest posters tan "casolans" apareixien a Reus penjats per les parets i les cabines de telefons pels nadals de l'any 95 ( els hi he fet la proba del carboni-14!) en una època en que els pare noels tremolaven quan havien de venir per Reus, els hi podia passar de tot, fins i tot que els hi segrestessin el barret ! Aquest colectiu de subversius terroristes nadalencs es va disoldre espontaniament al no aconseguir mai cap dels rescats demanats pels nombrosos barrets segrestats! però compte pare noels! el C.A.P pot tornar en qualsevol moment! estigueu preparats... llarga vida al C.A.P !

dissabte, 20 de desembre de 2008

ho confesso !

amb confessió de kitsch a tope ...
aquest és un missatge de Mart cap a totes les Venus...

Hora de confessar-se?
tot és un joc
ni tu hi ets ni jo hi sóc
en veritat no sóc jo
és la meva passió
i tu no ets tu
ets la teva buidor
això que passa
és l'efecte d'una droga
és un embaràs d'euforia
droga dolça i empalagosa
adrenalina pura
ni tu ets Eva ni jo sóc Adan
ni els nostres fills el mon salvaran
HO CONFESSO ! -no sóc un home!-
sóc un sentiment borratxo i cec
sóc un equilibrista, un pallasso, un aventurer
ballo amb els núvols
parlo amb les plantes
penso en els altres
moc fils i fils hem mouen
HO CONFESSO ! -no sóc lliure!-
sóc esclau de mi mateix
presoner del que vull ser
sóc un ull que tot ho veu
tot ho jutja i res es creu
HO CONFESSO ! -no és veritat!-
ni sóc així, ni hem crec això
ni penso en res
ni ploro mai
només sóc !
i camino....

dijous, 18 de desembre de 2008

kitsch

en un "venaso" d'aquests que m'agafen a mi, ara m'ha donat per escoltar tot el dia un "disc" vell que tenia per aquí, es diu KITSCH III i recordo que ja el tenia en cassete, doncs el vaig escoltar un cop i vaig pensar, -qui hem va parir que bo! no recordava...- en veritat, recordava alguna lletra, així que m'el vaig gravar en cd i cap al cotxe. I jo quan tinc un cd al cotxe, l'escolto durant mesos, i amb els kilometres que faig!
Però cada cop m'agrada més, fins al punt que m'he imprimit les lletres i tot! , ara mateix estic buscant intensament més coses d'aquest grup, que encara està en actiu, i han tret fins a deu discos més a part d'aquest...
KITSCH III és un directe brutal, a la sala zeleste, el 1992...
us poso aquí dos lletres de les que més m'agraden i uns videos ...
també enllaços, si voleu saber més de kitsch, aneu a la seva pagina oficial, es pot escoltar cançons, veure les lletres, comprar, etc...


CONFESSIÓ
Al final, cauré de genolls,
suplicaré que algú em faci mal,
que em matis.

Al final, hauré
de mossegar-me els llavis,
hauré de callar o hauré de mentir.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
Jo ja he vist el que havia de veure
i ja he negat el que un dia em vaig creure.
I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura,
sóc el fill maleït que un dia vau perdre.
I no suplicaré que em salvis.


ART DE TRAÏR
Un cop la passió pot més que la por,
la por infinita d'abraçar el teu cos.
D'una manera estranya i prenyada d'avís
el cor desvetlla en mi la més gran injustícia.
Jo, que no tinc paraules perquè tu puguis sentir-me,
no sé com desfer-me d'aquesta agonia
un cop deixats enrera els vils anys de desig,
desitjos acomplerts de manera astuta.
M'adono que fer-te mal seria ferir-me,
que hi ha un abans i un després de tenir-te



PRESÓ MENTAL
Quiet dins una capsa humida,
amb el sol de fora a estones amb mi,
apartat del món per força, comptant amb ràbia els dies,
veient passar formigues al meu costat.
Gris en una capsa grisa, covardament caçat,
dormint sol cada
vespre,
somiant que no m'afecten ni el fred ni la calor dins el meu cap.
I no m'afecten ni el vent ni la pluja.
Encara que no ho sembli no hi ha pitjor tortura que pensar.

aquesta última és del concert de zeleste del 92 de kitsch III, la ostia!
apa fins la pròxima

dimecres, 17 de desembre de 2008

una hora amb el meu parc

Atenció que me poso literari, en plan escriptor, no sé ben bé per que se m'ha ocorregut que podia passar a net aquest text, i ja que el passo a net, doncs el penjo al bloc que el tinc una mica avorrit, això ho vaig escriure l'any 99 un diumenge d'hivern a Reus,

Una hora amb el meu parc

la monotonia, la de sempre, ha acabat amb els meus nervis.
Aquest diumenge, avorrit com el que més, ha acabat portant-me a un lloc on el temps pot convertir-se en una cosa estranya, i a on la vida pot donar tants tombs que pot acabar resultant entretinguda.
Avorrit d’estar a casa estudiant amb una hora per davant avans de trobar-me amb ella, amb la qual he quedat aquí, cerco el banc més refugiat del gelit vent i m’assec.
Min. 3 just després d’encendrem el primer cigarret, s’ha presentat davant meu un noi, després de demanar-me molt amablement si podia seure amb mi, s’ha avingut a compartir molt cortesament un canut el qual he acceptat amb molt de gust. El noi en qüestió es diu Jeroni, i no el conec, però es veu que, no se si el fred, el mig canut que ja s’havia fumat, o un atac de confraternització l’ha portat cap a mi. I hem tingut una interessant conversa sobre les coses que giren a l’entorn d’aquest parc, els seus arbres i altres coses banals a simple vista en les que ningú no es fixa. El meu inesperat amic, ha marxat però, quan s’ha acabat el canut, i amb un amistós a reveure s’ha despedit de mi, girant la cantonada.
Min 15. m’encenc el segon cigarret, al temps que els inquilins d’una de les cases de davant, amb els quals ja m’havia fixat, per que tenien la persiana pujada fins dalt i els veia obrar en la seva quotidianitat, l’han baixada sorollosament després d’observar-me uns minuts. El que miraven encuriosits era, com jo intentava, de totes formes i postures, encendrem el cigarret en contra del vent, que fa una espècie de remolí aquí on sóc jo, així que , quan ho he aconseguit han decidit tallar tot tipus de contacte amb mi.
Min 22. en sec han irromput, pertorbant la meva tranquil•litat, uns nens juganers, que a pesar del fred, no han perdut els seus instints infantils, i tots contents criden i es persegueixen.
Min 29. el que semblava un joc divertit, en sec s’ha acabat, els nens han emmudit i han abandonat el parc.
Min 32. ha passat fa un moment el Canyi, que semblava que portava pressa, a més de fred, ha passat una mica allunyat i m’ha saludat amb un discret adéu.
Min 37. em vec obligat a mocar-me amb el jersei, ja que no porto mocador. El fred que fa en aquest lloc m’està fent moure com el cul d’en Jaumet. Sembla que tots els objectes del parc tenen la mateixa sensació que jo, ja que, aquí al davant meu ja fa estona que un munt d’objectes, o bé deixalles, tals com; papers, bosses de plàstic, fulles... estan fent com una espècie de ball en rodona, empesos pel vent, talment com si celebressin que no pateixen el fred.
Min 39. una forta ràfega de vent s’endú alguns fulls de la meva llibreta, i aquests s’en van a compartir ball amb les bosses de plàstic, sense gaires remordiments i amb dificultats trenco el seu festeig i els torno al seu lloc.
Min 42. cau el tercer cigarret, aquest encès amb més facilitat, sorprès veig que és el penúltim, i hem plantejo que potser estic fumant massa, deu ser per passar el fred.
Min 46. un home baixa del cotxe i enretira un contenidor per a poder aparcar, després d’algunes dificultats ho aconsegueix, i s’en va satisfet cap a casa, al portal del davant. Sembla que el fred estimula la pressa, i l’home a aparcat al davant de casa tot i no haver-hi lloc.
Min 49 m’aixeco i faig uns salts, tot per treure’m el fred.
Min 52 apareix un home que tot tranquil passeja el gos, l’home tot fumant un cigarret, deu esperar que el gos faci les seves necessitats. Sembla que ni el fred li fa perdre en aquest home el seu deure amb el seu animal de companyia.
Min 54 en un moment de distracció, l’home a marxat amb el gos, sembla que, o bé el gos patia molt de fred i ho ha fet ràpid per a poder marxar, o bé el fred a fet oblidar a l’home els seus deures.
Min 61 ella, arriba per fi, només amb un minut de retard sobre el que havíem quedat, s’asseu al meu costat, i hem disposo a ensenyar-li el que escric...


buenu, doncs aquí ho deixo... lo passat passat està...
atenció, queden pocs dies per a salvar la cua ! voteu no! que no vull ! que la gent ja m'està presionant ! voteu no!

salut i a reveure

dimarts, 2 de desembre de 2008

noticies de colldejou !!!

ei ! mireu que he trobat mirant el diari.... la notícia és del 24 de octubre i parla de fer una carretera nova.... mireu-vos aquest resumet ;


Dimarts passat acabava el període de presentació d'al·legacions al projecte de Pla Territorial parcial del Camp de Tarragona. El Consell Comarcal també ha presentat un paquet de peticions, d'on destaca poderosament la sol·licitud de fer una carretera nova paral·lela a la de Reus a Mont-roig del Camp (T-310).

Un cop analitzada l’estructura de xarxa viària existent a la comarca del Baix Camp, i tenint en compte l’estructura radial a l’entorn de la ciutat de Reus de la majoria de carreteres de la comarca ( T-11, C-14, T-310, T-314, N-420 i T-704), el Consell Comarcal considera "convenient" aportar la proposta d’una nova via que, en paral·lel a la T-310, interconnecti els municipis que envolten la plana de la comarca del Baix Camp.

Aquesta proposta de nova xarxa viària inclou trams de camins municipals, que es podrien convertir en carretera i que enllaçarien amb alguns trams actuals de carreteres existents. Per tant, la nova proposta de comunicació enllaçaria traçats ja existents amb nous trams de camins tradicionals i ja emprats per a connexions entre nuclis de població propers.

Aquesta nova proposta "facilitaria la mobilitat local de la població de l’interior de la comarca", reforçaria la prestació del servei de transport públic i suposaria "una millora per a les rutes ja existents" del transport escolar entre municipis de la comarca.

La nova via enllaçaria els següents nuclis de població: Vandellòs, Pratdip, Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Botarell, Les Borges del Camp, Maspujols, Castellvell del Camp, Almoster, La Selva del Camp i Les Masies Catalanes a l’Albiol.

El Consell també proposa la millora de camins existents a l’Argentera, Duesaigües i l’Albiol. Així, es proposa la conversió en carretera dels següents camins municipals, per tal de millorar la connexió dels nuclis de població de l’Argentera amb Vilanova d’Escornalbou i la nova via proposada en el punt anterior, Duesaigües amb la carretera N-420 pel camí dels masos i l’Albiol amb la carretera T-704.

la notícia sencera la trobareu a http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=3084
de fet només diu que el consell comarcal fa una alegació proposant aquesta carretera a un pla territorial de la generalitat, no se si el consell comarcal té gaire influència a més la generalitat tampoc no sabem si està per la labor...
i que passara si algún dia es fa aquesta carretera?
doncs lo primer que ve al cap són les coses negatives, com la destrucció de l'entorn que suposa una obra així i aquestes coses...
i de positiu? buenu... a lo millor ens conectaria realment una mica més als pobles del voltant... ara que tampoc crec que cambiessin gaire les coses, a la festa major continuarien venint la mateixa gent, això si més ràpid i comode, i segur si m'apures...
el transit no es veuria gaire afectat, segurament i passariem els pocs que ara hi passem...
a veure si algun dia posen tren!!!
apa adeu !!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails