dissabte, 27 de setembre del 2008

el rally altre cop...

M'acabo d'enterar... gràcies al http://kenomentere.blogspot.com/ de que el cap de setmana del 3,4,5 d'octubre torna el rally a les nostres terres...
i??
buenu de bones a primeres no em fa massa gràcia, no m'acaba d'agradar això dels rallys... però serà questió de gustos, hi ha qui no li agrada el futbol... però algunes coses si que hem toquen la pera...
-Ocupació de les carreteres quan i com els hi dona la gana, vaya morro! per montar-se el seu negoci, aquests els hi és igual si vens de currar, si no has dormit, o lo que sigui... Ahir l'Albert m'explicava que a la Riba, ja hi fan proves, i que sense avisar es troba la carretera tallada durant mitges hores... esperem que a Colldejou no ens marejin així...
-A veure on està el negoci! , jo no vec que això doni cap benefici als pobles afectats, potser una mica de gent extra, però... que algú m'expliqui!!
-en el fons anar a veure el rally és una mica avorrit, el que més m'agrada és veure els helicopters...
-la part positiva... a veure si ens animem a fer algo a Colldejou, ja sabeu esteu tots convidats!... al Kenomentere ja es comenta la possibilitat de fer un botellon... traurem els altaveus també?? tampoc és que vingui tanta gent de fora... pero algo farem!!
Els cotxes, passen per la bucòlica població de colldijou el diumenge pel matí... (ja hem diràs quin horari)...
dos últimes coses...
-accepto invitacions per anar a buscar rovellons amb qui sigui, on sigui,....
-a veure si a part de llegir i mirar videos, algú fa una mica de comentari per aquí...

divendres, 26 de setembre del 2008

consumeixes o et consumeixen?

Hola de nou .... estic content amb aquest nou espai! com heu vist he aconseguit un contador de visites, trobo que si! encara prous de vosaltres es mireu això... alguns m'ho comenteu després... i això fa venir més ganes de.... comunicar-se, lo que sigui...
tinc un parell de coses guardades de fa temps, hi dedicaré aquesta entrada!
si teniu ganes de llegir i veure coses interessant per la red, us proposaré algunes que m'han agradat... no m'agrada navegar sense rumb per això que si trobeu temes relacionats i me'ls feu arribar , pos molt bé!
- doncs no se si us vau enterar de la diada del 17-s, l'activista reinvindicatiu que roba als bancs per a donar-ho a causes justes... doncs per mi molt bé! la nostra relació amb els bancs l'hauriem de mirar amb lupa! (de fet com tot el que pot tenir consequències més enllà del nostre benefici personal) per a molts els bancs i caixes només són un servei... d'altres fins i tot i jugueu amb ells... pos a tanto! que no és igual A que B, hauriem de saber que es fa dels nostres diners...
La publicació del 17-s està força amena i fàcil d'entendre... potser no acaba de ser massa per a tots els públics... però val la pena que us ho mireu... amb ganes! la trobareu aquí
-La Maria em va enviar un enllaç a un video molt pedagògic i educatiu, també tracta de les consequències de les coses... i del consum! aquí ,us l'incrustu!




- la última! boníssim! com a campanya, com a missatge, com a divertit, vaig riure jo sol davant de l'ordenata ... també sobre consum, comsum responsable! és una campanya de la cordinadora estatal de comerç just... mireu-vos ho segur que us agradarà...
seguiu el següent enllaç... http://www.larebeliondelosproductos.org/rebelion/productos.htm

buenu salut i bon consum!

dilluns, 22 de setembre del 2008

ricderiure bloc s'ha traslladat !

Pos si ! com podeu veure això ja no és windows live, sino que qui allotja el bloc ara és blogger... per que? pos per que ja estic fart del windows gate dels collons! el windows space no està mal per a manejar, però a sobre de que et colen anuncis, és bastant restrictiu, només es poden escriure comentaris els que són usuaris de hotmail, en canvi aquí tothom pot escriure comentaris! fins i tot de forma anònima... així que animeu-vos i a veure si realment hi ha comunicació!
A més jo com quasi tots valtros, sóc un usuari de windows pirata, i així últimament s'està posant complicat... estant perseguint-nos, a base d'enviar actualitzacions ens estan bloquejant tot allò que tenim piratejat... de moment ja tinc problemes amb internet explorer... però ... que s'en vagin a la merda ja trobarem alternatives...
el que passa és que windows space és part de la xarxa social de windows live, i com totes les xarxes aquestes estan en competencia... pos acaben sent xarxes aillades les unes de les altres...
es mereix un estudi sociològic això de les xarxes socials a internet... però buenu ja serà un altre dia...
així que gu

la baixada de l'àguila !

Buenu, buenu, aquestes setmanes són festes majors a Reus i a Tarragona, es fan un munt de coses, més a Tarragona que a Reus, però diuen que és que a Tgn és festa gran i a Reus és festa petita, el dissabte a Reus es va fer un concert dels Pets i els Whiskins, (un deu en originalitat pels organitzadors) al meu parer va ser bastant avurrit, els dos grups van fer un repertori més aviat apalancat... (potser són els ulls que s'ho miren). A Tarragona com que la festa és gran hi havia a la vegada festival de barraques... concerts de grups locals i festival de tecno...
el diumenge a Reus van tocar els Svaters, diuen que va estar bé, diuen per que jo vaig arribar a l'última cançó...
I com que a Reus a les dotze ja et fan anar a dormir, va tocar anar a Tarragona i allí vaig descobrir de que anava el rollo aquest de la baixada de l'aguila i l'amparito...



Aquí poso un video que he trobat per demostrar l'impresionat que hem va deixar aquesta festa, espectaculà! quin festival... deu ni do com s'ho monten aquests pelacanyes... la concepció de l'acte és senzilla, uns elements festius que són l'aguila, els gegants i quatre andromios més, i quatre o cinc bandes de música... i les bandes toquen tota l'estona pasodobles! el paquito xocolatero, i sobretot l'amparito... quin orgasme tothom cantant passodobles... és una festa de borratxos, està clar! milers de persones en estat d'euforia cantant pels carrers...
Proposo fer una adaptació d'aquesta festa a Colldejou, a veure que us sembla...
una nit traiem els gegants i alguns grallers i timbalers, (buenu si el joan o algú altre s'anima amb una trompeta doncs també) ens inventem un coctail ... el regalem ... i donem tombs pel poble cantant i demanant galetes per les cases...
buenu igual és una idea una mica estrambòtica!

Encara queden alguns actes de les festes, a veure si ens hi veiem...

-dilluns 22 a Reus...concert a les peixateries, dijous paella, la perra gorda i uns altres... i si plou? a la Palma?
a Tarragona... em sembla que ho han suspès tot per la pluja..
-dimarts 23 a Reus... poca cosa
a Tarragona... Revetlla! la salseta del poble sec a la plaça de la font i dr calypso a les granotes...
-dimecres 24 a Reus... Revetlla! a la Palma orquestra Cadillac, al Sant jordi la Mitjanit i la Traffic... i també tecno perejils...
a Tarragona ... correfocs i poca cosa més que ja és l'ultim dia...
-dijous 25 a Reus.... petardos i focs
-divendres 26 a Reus... festival arreus, Calima i dos més... a la Palma
-Dissabte 27 a Reus... festival arreus i albert pla al Bartrina!

buenu a veure si ens hi trobem en algun lloc...

divendres, 19 de setembre del 2008

la novena festa del vi

Aquesta és la crònica de la novena festa del vi que va fer el gran Bacus a http://festadelvi.blogspot.com/ la poso aquí per als que no sou visitants d'aquest bloc, així us feu una idea del que va passar aquell cap de setmana i qui sap.... a lo millor us apunteu a la desena...

Doncs si! estimats humans i cofrares...
la novena festa del vi ja és història, els personatjes dels contes, no van deixar que el vell Sucab es begués el líquid de les botes, van necessitar tot un cap de setmana, però entre tots van aconseguir buidar-les, tot i que això els comportes una intòxicació vinitícola...
I amb això van salvar la memòria dels contes, sucab va tornar a centrar-se, i la caputxeta va tornar a portar sabatetes i no botes, el gegant del pi ja no tenia closca, ... i així tot va tornar a la normalitat, i els contes es van seguir explicant pels segles dels segles de la mateixa manera...
I com es diu, doncs conte contat ja s'ha acabat!
Aquest és el final del conte, però en realitat aquell cap de setmana allà dalt als boscos de castanyers i roures de Prades van passar moltes coses.
Els cofrares pastissers/eres s'ho van treballar molt, fins i tot van patir algun "accident" i tot i això no van acabar de quedar contents amb els seu fruit.
La nit del divendres ja es va començar a buidar les botes, al crit de "bola de foc".
El dissabte va caure un bon ram durant tot el dia, cosa que va portar de cap als cofrares, que van montar un campament de plàstic per a no mullar-se, el dinar va ser deliciós, despres va tocar un conjunt que musicava contes, es va fer most, es va sopar gran quantitat de truites, es va realitzar el pregó de la festa, van actuar uns músics que tocaven cançons de taberna en honor a mi, el gran Bacus, es van repartir mitjes frases que van crear les parelles que van ballar el ball del fanalet, un altre conjunt va tocar durant tres hores fent embogir gran part dels presents, uns espontanis van rapejar, es va encendre una flama i aquesta va alimentar uns acustics que van veure sortir el sol...
el diumenge es va recollir tot i després de comprobar la feina feta, una gran cadena humana va pujar les coses cap a dalt...
i els cofrares que s'ho passen molt bé fent el que fan, encara van estar junts fins al vespre, parlant del que havia passat...
i així pels segles dels segles.... bevem!

excursió d'Almoster a Prades

Per omplir una mica aquest bloc recent creat, he pensat que molaria posari la crònica d'aquesta excursió que vaig fer amb l'Albert ja farà un any, ell encara ho recorda com un gran dia, i d'aquí poc, quan el tendó el deixi i tornarem... apa pues va por ustedes!

L’altre dia amb l’Albert de Colldejou ens vam fotre una bona patejada, ja feia dies que ho esperàvem, n’havíem parlat bastant i havíem mirat plànols... fliparas ! li vaig dir.

L’Adriana ens va deixar a l’entrada de l’urbanització el Picarany a tres quarts de nou del matí, i vinga, cara amunt direcció al Puig d’en Cama, travessant aquesta petita muntanya li vaig senyalar a l’Albert quina era l’alzina mil·lenària del Mas de Borbó, de lluny, perquè la finca esta vallada i no s’hi pot entrar, no com "antes" !

Vam passar el coll de la batalla i vam parar a esmorzar poc avanç de les deu a l’ermita del mas d’Anguera, després de menjar i d’explicar-se quatre anècdotes vam tornar a caminar, venia una bona pujada...

Pujant per la Mussara vam veure la brutícia que queda després del ralli, unes vistes súper maques de tota la plana, escaladors a punta pala per la font del roure,... i buenu amb la llengua fora ja érem dalt al pla de la Mussara, per cert no vam agafar aigua per que li vaig dir a l’Albert que en podríem agafar més endavant en una font que hi havia als Motllats.

Vam tirar amunt per la pista que segueix el g.r. i que puja als xalets dels Motllats, vam trobar rovellonaires també... quan vam ser dalt davant dels primers xalets, l’Albert va flipar amb el muntatge, foto amb el cartell d’altitud 1021, i sorpresa amb una família de domingueros al xalet habitat a més altura de la comarca... i els nens anaven amb un quad amunt i avall, per l’Albert va seu un trauma arribar allí dalt i trobar-se allò, l’altiplà dels Motllats tampoc el va impressionar gaire, tant que n’hi havia parlat, potser perquè el vam atravessar massa ràpid... també per que la font promesa, la de tota la vida, estava seca , això si amb un nou cartell que la bateja com la font nova.

També vam fer una visita melancòlica al refugi de la caseta dels motllats, la vam obrir, vam mirar la llibreta i vaig flipar de veure que els primers escrits eren de feia deu anys, i que encara s’havia continuat fins avui dia, es veu que hi deu haver passat diferent gent per allí dalt, que maco!

Vam baixar pel barranc de la pixera, fent un desvio per baixar fins al salt, que es un lloc amb una vista impressionant.

Vam creuar la roca foradada i aviat vam ser a Capafonts, ja eren les tres del migdia, i com que teníem gana ens vam cruspir els entrepans a la plaça, també vam fer passar la set i vam omplir la cantimplora.

Per pujar de Capafonts a Prades vam fer-ho per un lloc que no havia passat mai, i que de fet no està senyalitzat per excursionistes, tot i que és una pista forestal, surt del costat del cementiri, i puja fent tombs per un bosc de pins i castanyers força impressionant, molt fresc, passa per sota dels cingles de l’abellera i arriba fins al parking de l’ermita.

Allí ens vam distreure un rato amb el paisatge i després vam baixar tranquil·lament a Prades, arribàvem a les cinc de la tarda, i encara vam tenir humor de fer una birreta a la plaça...

Ara després dos dies d’agulletes.

campanya mundial contra els lobbies del petroli

aquesta és una entrada del ricderiure blog de l'agost del 2008

aquesta és una presentació que hem va enviar la Maria des de Mendoza, la vaig trobar molt interessant i la vaig buscar al youtube. Sabeu que el tema dels biocombustibles em toca la fibra... ja que vaig patir un cas extrany...
Aneu a la gasolinera del mas de les animes de Reus i demaneu informació sobre el biodiesel que venen, a veure que us diuen...

i ja està bé de que el mon el dominin uns pocs...


els sarrapastres

Aquesta és una entrada del ricderiure blog del juliol del 2008

Aquest és el minivideo que vaig fer en un moment en honor als Sarrapastres...
gràcies per convidar-me a passar-ho bé amb vosaltres!


<a href="http://video.msn.com/video.aspx?vid=3ee29ba1-40d0-446e-a53e-84fc8098d05a" target="_new" title="homenatge als sarrapastres">Video: homenatge als sarrapastres</a>

les plujes de maig

aquesta entrada és de ricderiure blog del maig del 2008

Aquests són els videos que junt amb l'Albert i la Marta vam gravar en una ocasió molt especial, el barranc de Rifà es transformà en riu...


<a href="http://video.msn.com/video.aspx?vid=77dfb594-4f5e-42ba-afb8-b3a228fb0d10" target="_new" title="el toll del rifà es sobreiix">Video: el toll del rifà es sobreiix</a>


<a href="http://video.msn.com/video.aspx?vid=a972981f-739b-4403-af7c-34219fae2adb" target="_new" title="el rifà ple">Video: el rifà ple</a>

el camino del norte

recopilació de ricderiure blog de desembre de 2007

El camino del norte

El dia 6 de Novembre del 2007 a Irún vaig començar junt al David l’excursió, o més ben dit l’aventura més gran de la meva vida, per que una cosa és ser excursionista, una afició que es practica com a molt algun cop a la setmana, però una altre de molt diferent és ser un pelegrí, atravessar tot el nord de la península amb les cames com a transport i tot el necessari a la motxilla, jornada rere jornada acumulant camí als peus fins a l’objecte de pelegrinatge. El Camí de Santiago és el primer itinerari cultural europeu i per els diferents camins que porten a la capital de Galícia i circulen uns 100.000 mil peregrins a l’any. Aquest pelegrinatge té més de mil anys d’història, i actualment està ben senyalitzat i fins i tot es troben molts albergs de peregrins que permeten allotjar-se a bon preu. Dels molts camins que porten a Compostela, vam triar de fer l’anomenat “Camino del Norte”, que ressegueix la costa Cantàbrica, ens va agradar per no estar gaire transitat, i per que ens esperàvem temperatures més agradables si no ens allunyàvem gaire del mar.

D’Irun a Santiago de Compostela hi ha 800 km, la majoria de guies del camí del nord recomanen un mínim de 32 jornades per recorre’l a peu, nosaltres no teníem tants dies però igualment estàvem convençuts de començar a Irun i després fer alguns salts en autobús per tal de fer-ho en els 25 dies de que disposàvem.

La primera etapa fins Donostia tot era un caminar alegre i un admirar el fabulós paisatge basc, la segona etapa fins Getaria ja vam començar a notar alguna bufolla que molestava, i que requeria ser rebentada i tapada amb urgència, també ens vam adonar aquest dia que quan vas amb les cames com a únic mitjà de transport una equivocació pot provocar molts maldecaps, el que ens va passar és que buscant l’alberg de Zarautz ens vam confondre de camí i vam pujar una muntanya, quan ens en vam donar conte estàvem a dos quilometres passats de Zarautz, el següent alberg estava 5 km, que fer? Tornar enrere... no! Seguir endavant, i acumular quilometres, amb la mala sort que quan vam arribar a Getaria l’alberg estava tancat, sort d’una senyora que ens va obrir la seva casa de turisme rural per passar la nit.

La tercera etapa fins a Deba ens va portar un company, el Son, un noi Corea que també feia el camí a la recerca d’informació per a alguna guia que portés la gent del seu país a caminar en aquestes terres llunyanes, trobar altres peregrins és una cosa que s’agraeix molt, et permet compartir moltes coses i així les hores de camí es fan més passatgeres. En aquestes altures de camí, el relleu puja i baixa del país basc ja ens començava a pesar, dolors al turmell del David, i jo una inflamació dels tendons d’Aquiles que poc a poc anava apretant, tot i això no res que no ens permetés continuar.

La quarta etapa fins el monestir de Cenarruza, molt llarga i dura, la primera prova de foc de la qual vam sortir bastant escaldats i fets pols, sort dels monjos, gent molt hospitalària que ens van fer una cassola de llenties amb arròs per ressuscitar-nos.

La cinquena etapa fins Guernica coincidia en dissabte, cosa que va fer que coincidíssim amb més gent, 6 persones caminant juntes, en aquest cas excursionistes, bona gent amb qui vam fer amistat ràpid, bons coneixedors del camí del nord ens van explicar les següents etapes i amb ells vam decidir que les 3 següents que transcorrien pels entorns de Bilbao les saltaríem amb bus, a la tarda ja érem a Bilbao on amb l’Albert, un reusenc resident a la capital basca, fins i tot ens vam atrevir a anar a fer unes cervesetes al casc antic avanç d’anar a dormir a casa seva.

L’endemà i sense temps a ressaques bus fins a Musquiz i sisena etapa fins a Castro-Urdiales, la sortida d’Euskadi i l’entrada a Cantàbria, on tota la zona costera es força turística i urbanitzada.

La setena etapa fins a Santonya va ser molt dura, molts quilometres i bastants per l’arcen de la carretera nacional, ja portàvem una setmana caminant i 173 quilometres darrere, a més un altre imprevist ens va desanimar, a 2 km de l’objectiu una ria tallava el nostre pas, i la barca que ens havia de creuar feia festa aquell dia, la solució un bus que rodeges tota la ria i ens portés a un dels albergs més macos de la zona.

La vuitena etapa ens va descobrir les fantàstiques platges càntabres, desprès de tota la jornada sense veure un bar i ja morts de gana ens vam allotjar a Güemes a l’alberg casa d’un mossèn rural molt autèntic, ens va deixar cuinar i jeure davant de la llar de foc.

La novena etapa era curteta, fins a Santander, ens van ploure les primeres quatre gotes, però no ens vam mullar gaire, vam arribar al centre de Santander al migdia amb una barca que et travessa la ria, ens vam espolsar la gana acumulada afartant-nos en un restaurant vegetarià i ben tips ens vam decidir a fer un altre salt en bus, de cop tres jornades menys, amb força carretera segons els entesos, i ja som a Astúries, a Llanes,

Ja al vespre no ens van deixar allotjar a l’alberg municipal i ben fosc encara vam haver de caminar fins al següent poble Playa de Poo per a dormir.

La novena etapa va ser el primer calvari serio, va ploure intensament tot el dia, cal dir que jo no anava gaire equipat per aquests casos, sigui per no carregar pes o per les presses, així doncs després de 3 hores caminant sota la pluja ja anava xop de cintura per avall, al migdia ja tenia els peus en remull, i quan per fi vam arribar a Ribadesella va i ens trobem l’alberg tancat, 7 km de patiments fins al següent, que a sobre no tenia calefacció ni cap bar proper, m’en volia tornar cap a casa.

Però l’endemà després d’uns ànims del David ja fèiem la desena etapa, va ser molt dura i quan ja a la tarda arribàvem a Sebrayo estàvem destrossats, els peus ens mataven i la possibilitat d’abandonar ens va tornar a rondar, després de pensar-ho una estona vam prendre una decisió que després ens va semblar que l’havíem encertat, parar un parell de dies a descansar, gràcies a l’Adriana via telefònica vam llogar un apartament rural a Villaviciosa per a passar-hi dos dies, vam passar-hi un cap de setmana de descans intens, menjar bé, rentar la roba, jeure, i el dilluns com nous, ens vam donar un dia més de descans i en bus vam anar cap a Xixon on em vaig comprar una equipació de pluja amb la qual ja no patiria ni em mullaria més. De Xixon en bus ens em vam anar a Soto de Luiña, on tornaríem a iniciar la caminada que ja no aturaríem fins a Santiago.

De Soto vam sortir tant animats que aquell dia vam caminar dues etapes, fins a Almuña, el descans havia fet marxar tots els mals que havíem acumulat en els 315 km que portàvem caminats.

La dotzena etapa va posar a prova el nou equip de pluja, i per sort no em vaig mullar gens ni mica, tot i que va ploure ben ve 3 hores, vam allotjar-nos en un alberg bastant ronyós a La Caridad.

La tretzena etapa era la última per Astúries, havíem de dormir a Ribadeo, el primer poble gallec, accedint-hi per un pont que travessa la ria, doncs quan ja érem a 2 km del pont va i ens trobem un cartell que ens anunciava que el pas de peatons a través del pont estava restringit per obres, una veïna ens va dir que si no volíem perdre una jornada de camí, cosa que no ens podíem permetre doncs ja teníem data de tornada, l’únic que podíem fer era agafar l’enèsim autobús que ens vorejaria la ria, la nostra entrada a Galícia com a peregrins no va ser gaire lluïda.

Ja a Galícia vam sortir de Ribadeo per fer una etapa bastant llarga per les valls perfumades d’eucaliptus, ja fent-se fosc arribàvem a Lourenza i allí un altre alberg tancat, per obres, sense possibilitat d’allotjar-nos ni de caminar a les fosques els 10 km fins al següent alberg, ens vam resignar a agafar un altre bus, prometent-nos que aquest si que seria l’últim. Vam dormir a Mondoñedo, on vam conèixer un altre peregrí, el John un noi anglès vegetarià com nosaltres, amb ells ens vam menjar unes llenties picants!

La setzena etapa s’internava cap a l’interior de Galícia, amb un relleu muntanyós de boscos verds i prats plens de vaques, vam caminar fins a Gontan on ens vam allotjar en un alberg molt maco i confortable, al vespre mirant la guia ens vam adonar que havíem comès un error de càlcul, no teníem prous dies per arribar a Santiago el dia previst, ens en faltava un! Teníem dos solucions, o caminar dos etapes en un dia o tornar al transport públic, inicialment vam triar la primera.

La dissetena etapa s’ens presentava amb 40 km per endavant, i això si els fèiem per la carretera nacional, desprès de 20 km de cuneta la crisi s’ens va tornar a presentar, l’endemà ens esperaven 40 km més i encara ens en quedaven 20 per carretera, resignats vam tornar a abusar del bus i vam arribar a Baamonde tots moixos, allí la hospitalera de l’alberg en sentir l’etapa que volíem fer l’endemà es va posar les mans al cap, ens la va explicar com una llarga caminada de 12 hores amb el relleu molt abrupte i els camins enfangats, fins i tot ens va fer agafar por de que no ens perdéssim per la muntanya i ens ataquessin els llops, el que ella ens va proposar es que escurcéssim 12 km amb taxi, després de molt pensar-ho vam creure que era la millor opció.

L’endemà quan arribàvem amb taxi a Miraz, una dona va dir una frase que resumia tot el nostre pelegrinatge.

- mira-los vaya peregrinos que llegan en coche!-

Amb la mirada baixa ens vam haver de conformar amb pensar i no dir.

- señora que llevamos caminados 418 km y estamos hechos polvo-

Tot i el salt, la jornada encara va ser llarga, i ja fosquejant arribàvem a Sobrado, on ens vam allotjar al monestir.

La dinovena etapa era la última de camí del nord, aquest ja desembocava al camí Francés, que és el més habitual i transitat per anar a Santiago, ens vam allotjar a Arzúa.

La vintena etapa ja era la penúltima, ens portava fins només 5 km de Compostela, ara que els nostres peus ja començaven a reaccionar, ens vam allotjar al campament del Monte del Gozo des d’on hi ha una vista fantàstica de la capital gallega. Encara no havíem arribat però ja veiem el nostre objectiu i el final del nostre viatge.

L’última etapa va ser molt curta, a les 10 del matí entràvem a la plaça de l’Obradoiro de Santiago de Compostela, hi havia un gaiter tocant una melodia celta que va fer que el moment de l’entrada ens resultes quasi mític. Vam caminar 485 km, passant mal de peus, d’esquena, mullant-nos i tenint molts contratemps i també moltes sorpreses agradables, i ja érem al final del viatge. Vam fer la visita a la catedral, tocant la figura del sant i veient la tomba de l’apòstol. Després vam passar per l’oficina del pelegrí, on ens van fer la Compostela, el document que ens acredita com a que em complert el nostre pelegrinatge. Avans de marxar de la capital encara vam poder fer una altre visita a un restaurant vegetarià per acabar l’aventura amb la panxa ben plena.

A la tarda vam agafar un autobús cap a Lugo i d’allí el tren que després de circular tota la nit ens portaria de nou a casa

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails